[Inici]
[Biografia]
[Escrits de l'Uri]
[Cartes a l'Uri]
[Llibre de visites]
[Racons]
[LA FUNDACIÓ]
RACÓ POÈTIC
Christian Sadurní Arjona. (*) |
|
Rafael Alberti (fragment). |
|
Gabriela Mistral. |
|
Cançó popular. |
|
Joan de D. Soler i Amigó i J. Arnella. |
|
Carta de un niño muerto. Anónimo. |
|
Nadala de Joan Ferrándiz. |
|
Mónica Pérez Ayuso. |
|
Atribuït a Sant Agustí (o a Sta. Helena) |
|
Maria Dolors (fragment). |
|
La mama de l'Uri. |
|
|
Madre
Quise ser viento, madre, y tú me diste alas.
Quise también ser rio, y tu me enseñaste cauces.
De mi infancia recuerdo risas, palabras suaves,
hilaste con flores el lazo que nos une,
y hallé en tu abrazo un cielo limpio,
de tus ojos bebí la alegria de vivir,
y de sus colores pinté mi mirada.
Si, madre, tú señalaste las gaviotas,
tú me das cada día las fibras
con las que se tejen los sueños.
¿Cómo decir cuánto te lo agradezco?
¿Sabe la lluvia lo que le debe al mar?
¿Sabe el árbol lo que le debe a la semilla?
Gracias, madre,
por tu amor sin diques,
por ser espejo y brújula, cuarto de juegos y refugio.
por preferirme ligero y libre,
por ser fuente y cascada,
por haberme enseñado la belleza de las estrellas,
por los llantos ahogados que has convertido en sonrisa,
por tu esfuerzo, por tu confianza,
por ser siempre joven,
gracias en definitiva,
por haberme dado la vida,
esta vida que para mí es poesía:
mi vida.
(Christian a la seva mare).
EL ANGEL BUENO
Poema de Rafael Alberti
(Extraído de "Sobre los ángeles")
Vino el que yo quería,
el que yo llamaba.
No aquel que barre cielos sin defensas,
luceros sin cabañas,
lunas sin patria,
nieves.
Nieves de esas caidas de una mano,
un nombre,
un sueño,
una frente.
No aquel que a sus cabellos
ató la muerte.
El que yo queria.
Sin arañar los aires,
sin herir hojas ni mover cristales.
Aquel que a sus cabellos
ató el silencio.
Para, sin lastimarme,
cavar una ribera de luz dulce en mi pecho
y hacerme el alma navegable.
DUÉRMETE, MI NIÑO,
Duérmete sonriendo,
que es la ronda de astros
quien te va meciendo.
Gozaste la luz
y fuiste feliz.
Todo bien tuviste
al tenerme a mí.
Duérmete, mi niño,
duérmete sonriendo,
que es la Tierra amante
quien te va meciendo.
Miraste la ardiente
rosa carmesí.
Estrechaste al mundo:
me estrechaste a mí.
Duérmete, mi niño,
duérmete sonriendo,
que es Dios en la sombra
el que va meciendo.
(por Gabriela Mistral)
EL MINYONET
Qui vulgui campar pels boscos
matiner ha de ser,
alegroi i bon minyó,
per viaranys escabrosos
dia i nit anirà sense por.
Minyonet el cap ben dret,
el pas ferm i lleugeret
hop hop hop, hop hop hop,
com cavallet al galop.
Minyonet, el cap ben dret,
el pas ferm i lleugeret,
el pas ferm i lleugeret,
com cavallet, hop hop hop,
cavallet al galop.
Amb la motxilla a l'esquena
i el bordó de pelegrí,
senyalant el bell camí,
mirant la muntanya eterna,
sempre amunt vers nostre fi.
LA VALL DEL RIU VERMELL
(de J. Soler / J. Arnella)
Trobarem a faltar el teu somriure,
diu que ens deixes, te'n vas lluny d'aquí.
Però el record de la vall on vas viure,
no l'esborra la pols del camí.
El teu front duu la llum de l'albada,
ja no el solquen dolors ni treballs,
i el vestit, amarat de rosada,
és vermell com el riu de la vall.
Quan arribis a dalt la carena
mira el riu i la vall que has deixat,
i aquest cor que ara guarda la pena,
tan amarga del teu comiat.
MAMÁ, NO LLORES. SOY FELIZ
(Carta de un niño muerto a su madre)
"Madre de mi corazón,
enjuga tu acerbo llanto,
da treguas a tu quebranto.
¿Interrumpí tu oración?
¿Quieres saber por qué lloras
con penas y cuitas graves?
¡Porque mi dicha no sabéis!
¡Porque mi destino ignoráis!
¿Quieres que tu ansiedad
te explique la lucha impía?
¡Porque no ves, madre mía,
toda mi felicidad!
Del cielo en los resplandores
mi azul pupila se llena
i aquí no tengo más pena
que pensar en tus dolores.
Sumida en honda aflicción
enferma y aconjojada
¡tú sí que eres desgraciada,
madre de mi corazón!
Yo para ti soy amigo
soy espíritu, soy luz.
Te ayudo a llevar la cruz
Porque siempre estoy contigo.
Mis hermanos no me ven,
pero en un rayo de luna
por las noches con dulzura
bajo a besarlos también.
Y cuando despierta el día
te llevan ellos a ti
el beso que yo les dí
por la noche, ¡madre mía!
NADALS AMB TU AL CEL
(EN MOLTS NADALS JO NO HI SERÉ)
(Nadala de Joan Ferràndiz)
Faig vaga per Nadal
de galzeran caigut.
No aixeco el ram.
Paro la mà.
El meu palmell poruc,
demana,
una engruna de llum
d'aquell Nadal de llet i mel.
vers fluorescents fan tombarelles
i ja no us veig
entre la boira enlluernadora.
En molts nadals jo no hi seré
si sols pareu la taula.
M'hauré esborrat
darrera de la neu lenta i callada.
Però us espero
allà en la densa obscuritat dels pobles
on tot són ulls.
NIÑITO
(por Mónica Pérez Ayuso)
Niñito de mis amores
tu mirada me enamora,
en tu carita de sol
y tu boquita de mora.
Preciosos hilillos finos
de tu cabecita brotan,
tan brillantes como el oro
que es la más valiosa joya.
Dos luceros, niñito, tienes
relucientes como la mar...
El mar azul de tus ojos
que yo quisiera encontrar.
Ríe, mi niño, ríe
con tu risa angelical
y alegra mi corazón
que al no verte
triste está.
Duerme, mi niño, duerme
entre nubes de algodón
para unirte allá en el cielo
con Jesús el Niño Dios.
NO PLORIS SI M'ESTIMES.
(Sant Agustí, bisbe d'Hipona)
No ploris si m'estimes.
Si coneguessis el do de Déu i què és el Cel !
Si poguessis escoltar el càntic dels àngels i veure'm enmig d'ells.
Si poguessis veure els horitzons, els camps i els nous camins que travesso.
Si per un instant poguessis veure com jo la Bellesa,
davant la qual les belleses empal·lideixen.
Tu que m'has estimat en el país de les ombres
i ara no et resignes a veure'm en el de les immutables realitats ?
Creu-me, quan la mort vingui a trencar els lligams,
com ha trencat els que a mi m'encadenaven.
Quan arribi el dia que Déu ha fixat i coneix,
i la teva ànima vingui a aquest Cel en que la meva t'ha precedit,
aquest dia tornaràs a veure'm, sentiràs que continuo estimant-te,
que et vaig estimar, i trobaràs el meu cor amb totes les tendreses purificades.
Tornaràs a veure'm transfigurat, en èxtasi, feliç.
No esperant la mort, sinó avançant amb tu.
I et portaré de la mà per camins de Llum i de Vida.
Eixuga les teves llàgrimes i no ploris si m'estimes.
SILENCI I FLORS (fragment)
.../...
I un dia alegre, com potser un altre
la greu notícia de que te'n vas.
De que ja ets fora
avui i sempre
etern mai més.
No tornaràs.
I és veritat
i seguix sent-ho
cada vegada
i cada dia
i cada instant.
No hi ha "però" que m'ho capgiri
No hi ha ningú que vingui a dir-me
"és un mal són"
De què em serveix viure mil contes
fets amb les taques de la paret?
O marxar lluny dins d'una barca
petita i blanca feta amb paper?
Ja no em serveix volar amb la bici
ni anar descalça sobre la molla
sorra del mar.
No vull volar ni ser palmera.
Tan sols vull veure't.
Sentir altre cop paraules teves.
La teva veu, una mirada,
Un riure junts altra vegade.
No vull pensar que ets tu qui és dins
d'aquest tan gran - silenci i flors -
tràgic i míser recull de plors.
Immens i fred - negre forat -
per sempre més
aspre record de color blanc.
Novembre de 1978
(El Fede va morir d'accident de cotxe. Tenia 23 anys. Jo en tenia 18. Era un cosí molt estimat. Maria Dolors.)
[Inici] [Biografia] [Escrits de l'Uri] [Cartes a l'Uri] [Llibre de visites] [Racons] [LA FUNDACIÓ]