Aquesta redacció va ser publicada al diari EL PUNT del 20 de Febrer del 2001

"Havia fumat. En dates de Nadal mon pare em va incitar a fer-ho. Era ja cèlebre fumar pipa durant la sobretaula del 25 de Desembre. Era l'únic dia que es permetia. Aquest any també m'havien cedit aquest honor a mi, donat que havia demostrat la maduresa i el seny adquirits. Era el premi per haver superat una etapa. En part temia embrutar els meus pulmons amb aquell fum, però per un altre m'hipnotitzava la mirada impacient dels presents i l'olor encantadora de la pipa.

Em vaig deixar portar. Em sentia malament, però els remordiments desapareixien quan el fum entrava i sortia dels meus pulmons, i notava com cèl·lula per cèl·lula s'obria per rebre un tros de plaer cedit per aquella joguina de fusta. El meu dimoniet particular em proporcionava dosis d'èxtasis a través d'aquella pipa de roure, mentre l'angelet em provocava un molest "rau-rau" a l'estómac, despertant el meu sentit de culpabilitat.

L'endemà llevar-me em va costar més que de costum. Vaig mirar-me al mirall només entrar al bany, alguna cosa havia canviat, vaig fregar la mà per la cara per comprovar que provocava la sobtada foscor del meu rostre: m'havia sortit barba! A la fi va sorgir, havia estat esperant anys i anys l'aparició d'uns pels tan tímids, i justament aquell dia van treure el cap. Se m'havien marejat les neurones, podia ser això algun efecte del tabac? No vaig dubtar-ho ni un segon més, vaig decidir fer el que ningú s'havia atrevit ni a nombrar, fumar pipa fora de dates! Ja no sentia el "rau-rau", l'angelet s'havia esfumat, em disposava a profanar el calaix de mon pare.

Ja portava uns quants dies fumant periòdicament. M'havia deixat la barbeta tan somiada des de petit. Era com un somni. El pubis se m'havia convertit en un matoll d'herbes arrissades; els braços, pentinats de dreta a esquerra semblaven un camp de blat airejat pel vent matutí. La pipa m'embellia.

Es van acabar les vacances de Nadal, ja tocava tornar a l'institut. Jo portava sempre la pipa de mon pare a la butxaca. Els meus companys de classe es van quedar bocabadats del meu creixement físic. Cada dia, el mirall em mostrava un nou canvi corporal. Quan tornava de l'institut anava al terrat a fumar, esperant que aquell objecte màgic em sorprengués a l'endemà.

Ja estàvem a Febrer. Havia notat una certa pèrdua d'agilitat, i el creixement d'unes molestes arrugues al front. Em vaig començar a espantar. La imatge del mirall començava a assemblar-se a la professora de Llengua Catalana. Ales vuit en punt d'aquell mateix dia sí que em vaig emportar l'esglai de la meva vida, estava mirant "Los vigilantes de la playa" i no se'm pujava com feia de costum, s'havia adormit, m'havia tornat impotent! I jo que me'n reia dels usuaris de la Viagra, i ara em convertiria en un dels seus grans consumidors.

Havia perdut la meva sexualitat, la innocència, la bellesa, l'acne juvenil, les admiradores, etc. L'únic que havia guanyat eren anys, arrugues, i quitrà a les venes. Un dia qualsevol vaig anar al llit, perquè estava molt fatigat, i em vaig trobar el mateix Pere Botero. Me'n vaig anar amb ell a l'infern (m'hi va convidar personalment), i ara ens estem fumant l'última pipa abans que els maleïts badalonins el cremin el dia 10.

ALTRES REDACCIONS DE L'URI