Sempre alegre, content, feliç... conviure amb ell ha estat tot un luxe !!!

        És indescriptible el que ha estat i segueix sent l'Oriol per nosaltres, la família. Però també sabem, per tota la gent que s'ha bolcat en nosaltres en aquests difícils moments, la petjada que ha deixat en els cors de tots els que l'han conegut. I la "petjada" és la millor paraula que podríem haver triat, perquè l'Oriol era una d'aquelles persones que trepitjava fort, per allà on passava, que aprofitava al màxim tot allò que li atorgava la vida, i el que no, lluitava per aconseguir-ho.

        Ell ha passat per la vida sense deixar de conèixer tots els camins i els racons meravellosos pels que et porta aquesta si la saps conduir. I tot això en 14 anyets! Diuen els entesos que si la teva escala de valors és la correcta, tota la teva vida és un aprenentatge, i creiem que l'Uri ha après ràpid, molt ràpid, i nosaltres, i suposem que altra gent, també apreníem d'ell cada dia.

        Per això, els que hem tingut la sort de coneixe'l, tenim la necessitat de parlar d'ell, de no deixar cap record guardat en el cor, on queden atrapats com presoners. Per tant, en homenatge a la seva vida i per joia nostra i de tots, escriurem tots aquells moments compartits amb ell que no volem guardar en un calaix per a nosaltres sols. Fins i tot, no deixarem de banda el moment en què un núvol negre es va creuar en el seu camí, i que com a nen que era, encara que no ho semblava, va necessitar fer-se fonedís i va optar, equivocadament, per l'opció del suicidi.

        Oriol, descansa en pau, ja tens el que segurament volies en el teu darrer moment aquí. Sols ens queda respectar la teva decisió encara que de cap manera la compartim. Tot té solució encara que no la sapiguem veure. Cal esperar, però tu sempre has estat un impacient, i a més, tu no sabies tot el dolor que deixaves darrera.

        La persona:

        Resumir la vida de l'Uri en quatre línees és tan complicat...! A l'hora d'intentar transmetre-ho ens ve tal allau de sentiments i sensacions al cap...! És tan el que ens ha llegat que és  inclús traïr-lo el pretendre plasmar-ho

 Si vols, pots escriure-li un pensament, una poesia... el que tu vulguis.