Web de l'Oriol Carreras i Cabezas (l'Uri)

 

 

 

 

 


PEL NOSTRE ORIOL (Un torrent de paraules i sentiments)

Hola Oriol, que tal?

Ja veus, ja fa un any del teu malaurat pensament que set va passar pel cap, i tu, sense pensar-t'ho dos cops, vas i el duus a terme. I aquí ens has deixat a tots sense el nostre Uri, sense poder pair-ho de cap manera ni poder entendre el teu fet, que respectem, però no vol dir que per això hàgim d'estar d'acord, per suposat que no n'estem i la de vegades Oriol, que jo, la Carme, se m'ha passat pel cap que si pogués parlar amb tu lo primer que et preguntaria seria, perquè? Uri, perquè? Des d'aquesta decisió teva que m'has omplert de preguntes. Desprès t'abraçaria i t'ompliria de petons

Oriol, tu un nen tan estimat, tan meravellós, que tots tant et trobem a faltar, ja ho veus, ja fa un any i sembla tan sols que sigui ahir el fatídic dia que ens vam assabentar del teu comiat. Uri, d'una manera o d'altra sempre estem amb tu, pensant amb tu o parlant amb tu, com ja deus saber mes o menys. La teva família, els teus pares i germans i el Jordi que tant t'estimen i que tant et troben a faltar i que son uns pares i germans exemplars que no han deixat ni un moment de treballar i de pensar amb tu i sempre fen coses d'aquelles que a tu, tant t'agradarien i que tu si ara estiguessis aquí amb nosaltres, tan debò fos així, de ben segur que tu o haguessis fet per qui fos, si s'hagués donat el cas clar. T'han fet una WEB en la teva memòria, però tan ben feta, tan elaborada, tan ben treballada. Uri si la veiessis (la veus oi?) quedaries boca badat del treball tan ben fet i tan ben pensada, no li falta cap detall, és una WEB meravellosa tal com tu et mereixes, perquè tu et mereixes tot, tu que sempre havies estat una persona tan generosa tan fantàstica et mereixes això i molt més. Apart d'altres coses que estan fen per tu, si la veiessis de bon segur que estaries orgullós del que estan fent i no paren de pensar en fer coses en la teva memòria. Tens una família de debò Uri, immillorable i sempre pensen amb tu, amb aquest el nostre Oriol, que ens has deixat i ja no podem parlar amb tu sense les teves respostes, sense la teva ironia i sense la teva alegria que tant ens transmeties.

Penso Uri, que se'm fa estrany escriure't i pensar que no et puc veure Oriol. Perquè, fill, és una cosa que no se me'n va del cap, només hi ha una cosa que d'alguna manera em respon aquesta pregunta: tu eres una persona especial per la teva forma de ser, per tot com eres, com un petit gran home, però amb un cor tan gran, amb una estima tan gran envers els demès o sigui, amb poques paraules i per resumir-ho, eres una persona massa perfecta per viure en aquest mon que ens toca viure, i tu, per això, penso que pot ser la cosa que et va fer marxar, ojalà hi haguessin gaires Oriol en aquest món on tot canviaria i de ben segur que aquest egoisme tan gran que hi ha i aquest poc respecte que tothom va per ell i no respecta ni l'importa ningú, només es valoren ells mateixos i miren de trepitjar als més febles, miren sempre de ser els primers amb tot, sense importal's-hi els demès, ni de ferir els sentiments de ningú, això no ho valoren, aquests valors per ells no tenen cap importància, només es valoren ells mateixos, es creuen els millors, els més intel·ligents, ser sempre el número 1 i els altres, doncs ja per ells no son ningú amb els que es tingui que comptar, ni que respectar, ni que valorar, ni tan sols mirar-los a la cara, si més no, perquè quan et vegin pel carrer ni dir-te adéu o sigui ni tan sols tenen la mínima educació i tu, Oriol, que de tot això que t'estic dient res de res, no tan sols tenies respecte i educació i tenies una generositat i una humanitat tan gran. Son tantes i tantes les coses que et podria escriure... No es d'estranyar que per això vas decidir anar-te'n, de ben segur que no ho devies entendre com en aquest món es viu amb una competitivitat de ser sempre el número 1 quan de fet, tot s'ha de dir, s'ho pensen molts que ho son, però a tu, Oriol, precisament a tu, no t'arriben ni a la sola de la sabata, tu sí que ens has ensenyat moltes i moltes coses i de tu hem après molt en tots els sentits, tant d'humanitat com d'educació, com de valors cap a les persones, a respectar-los tal com fossin i mai no menyspreaves a ningú.

Oriol tu ets el millor, ojalà pogués estar amb tu i et pogués dir-te de paraula tot això que t'estic escrivint i que mai t'ho vaig dir quan eres aquí, com tampoc et vaig dir el molt que t'estimàvem. Oriol sempre estarem amb tu, no físicament, però en el nostre cor i en el nostre pensament sempre hi estaràs. Ja veus, com fa un any no paro d'escriure't i de dir-te coses. Oriol, ara m'ha vingut al pensament un fet: una tarda la mare i jo estàvem en el local i tu vas venir com sempre content, cantant i rient, i ens vas dir que t'havies trobat 500 pessetes!!! i nosaltres et vam preguntar i que n'has fet? i la teva resposta va ser que havies trobat a un pobre demanant i que li havies donat. Oriol, bonic, tu tan sols deuries tenir uns 9 o 10 anyets màxim, no en tenies pas més i aquest fet així com tants d'altres que tu tenies, son d'aquelles coses que se't queden gravades en el cap i que no s'obliden, només és una petita anècdota de tantes coses com tu en tenies i tan generós i tan bona persona que eres i els bons sentiments que tenies vers els demés amb tan sols 10 anyets que deuries tenir aleshores, però que amb tants detalls ens mostraves la teva humilitat i la teva generositat, en tantes i tantes coses, que de ben segur mai coneixerem cap Oriol, però no el coneixerem, perquè no n'hi ha cap mes, eres únic.

Oriol, allà on estiguis no ens deixis, ajuda'ns amb el que puguis i sobretot a la teva família, i en especial a la teva mare, que és la meva millor amiga, dóna-li molta força per tirar endavant, bueno Oriol, encara que no entenem la teva decisió pensa que sempre estarem amb tu. Ara també, tot s'ha de dir, la tanganeta gran que has liat i pensa qui hi ha hagut una mogudeta que no tu pots ni imaginar, bueno Oriol, fins sempre, no deixarem d'estimar a aquell angelet bo i dolç alegre comprensiu simpàtic i intel·ligent que sempre estava predisposat a ajudar aquí ho necessités, amb tota la teva bondat i generositat, mai tenies un no per ningú. Fins sempre, ajuda'ns amb el que puguis i amb el Lluís que sempre l'havies ajudat i que tant t'estima, i a la plasta de l'Estel com tu li deies, que no parava de molestar-te i d'estar a sobre teu fen-te bromes, i que tu en broma li deies que era una plasta perquè no et deixava. Ah! i pensa amb el Lluís, pensa que no deixa de parlar de tu i de dir que se m'ha anat el nen que més estimava i que era el millor amic que mai he tingut ni tindré, per més amics que pugui tenir, no et pots n'imaginar lo molt que se'n recorda de tu i lo molt que t'estima i lo que t'anomena i és que a casa sempre hi ha un moment o un altre que parlem i pensem amb tu. Ja ho veus Oriol, no paro d'escriure't i no sé com acabar, com fa un any que no escrivia tu deus pensar allà on estiguis: la pesada de la Carme ni aquí en deixa tranquil, no me la puc treure de sobre. Bueno fins sempre, t'estimo i no t'oblidarem, pensa que sempre estaràs amb nosaltres i encara que no ho entenem ho respectem.

Adéu angelet bo i dolç.

 

Carme i tota la FAMÍLIA DE LA VEGA GONZALEZ.

5 febrer 2002

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Retorn a l'índex

[Biografia] [Escrits de l'Uri] [Cartes a l'Uri] [Llibre de visites] [Racons] [LA FUNDACIÓ]