CARTA D'UN DESCONEGUT A UN CONEGUT MOLT ESPECIAL

Heredia, Pablo

Hola Oriol! no saps amb certeza qui sóc, ja que ens hem vist vist vàries vegades però sense presentacions prèvies, per tant deuríem saber ínfims detalls l'un de l'altre, però no és així perque jo sabia qüasi a diari el que feies o deixaves de fer d'aquella manera tan especial i tan admirada pels que t'envolten.

La teva germaneta "la nena" era i és l'encarregada de fer-me arribar les teves peculiaritats, amb les que m'he arribat a quedar "a quadros", veient en tu una persona d'idees clares amb una visió tan pròpia, madura i especial de la vida.

M'hagués ancantat tenir una relació més directa amb tu, però no ha pogut ser per com s'han succeit les coses. Per tant, haig de fer reviure els petits i senzills records que tinc de tu, així com una simple trucada a casa teva que responies i que ràpidament associava a l'homenet que recordava haver vist per la Rambla, al balcó de casa... entre d'altres imatges teves.

Una de les primeres i poques experiències que recordo amb molt carinyo i simpatia és la d'un migdia d'estiu que apropava a la nena amb cotxe i parats en un semàfor ja al costat de casa, de cop i volta ella començà a cridar: mira l'Uri! i ja estirant-me del braç: I amb una noieta!!!

Al girar el cap, alla, et vaig veure, caminant, bueno més ben dit mig saltant, somrient, parlant amb aquella noia. En aquell moment es va despertar en mi la curiositat per aquell noiet tan mencionat i sorprenent.

Finalment, entre que l'Elena és va posar pesadeta i la meva curiositat, no ens vam poder resistir i varem desviar-nos del camí, fent una divertida i casi professional labor d'espionatge. Si Uri si, et vam seguir, encara que només una estoneta. Anàvem comentant i rient-nos molt del teu peculiar passeig, puc recordar perfectament un d'aquets comentaris, un simple: ¡Mira'l que feliç! i efectivament havies canviat els saltirons per voltes a un costat i altre de la noia, amb els braços oberts, apropante i allunyan-te d'ella, parlant alegrament i rient.

Al deixar la nena vaig veure la direcció que agafaves, que precisament era cap allà on visc. Així que quan et vaig adelantar no vaig poder evitar parar-me en un parc per on sabia que havies de passar, em vaig sentar en un banc per on et vaig veure idènticament com la última vegada donant voltes i rient.

Després quan viag veure a la nena li vaig explicar, i l'experiència ens va donar tema per rato.

Sense coneixe't directament, només veiente, em vas transmetre el mateix que posteriorment he vist en un vídeo on sorties ballant amb els nens de la classe quan eres petit, i és aquesta alegria i felicitat desbordant.

La nit en que te'n vas anar i ens vas deixar jo et vaig buscar fins tard, però tu sabies el que volies i no et vaig poder trobar. Crec que ara tu segueixes el camí vertader que tota persona un dia o altre ha d'arribar.

Dono gràcies a la nena per haver-me aproximat en mida de lo possible a una persona tan especial com tu, a ella i a les persones que l'envolten.

PABLO