UNA MARE AGRAÏDA

           INTRODUCCIÓ:

Soc en Joan, el pare de l'Oriol. Aquest estiu (juliol del 2001) he anat a fer uns seminaris d'informàtica al Cibernarium de Barcelona. En quasi bé tots he coincidit amb en Daniel, un noi molt trempat de 16 anys d'edat (4art d'ESO, a punt de començar el Batxillerat) que em recorda molt a l'Oriol, especialment per la seva vocació d'informàtic (té la seva pròpia pàgina web: www.danielclemente.com i per la seva forma de relacionar-se amb els adults que assistíem als cursets. No es "tallava" gens i sempre preguntava el que no li quedava clar. Em feia l'efecte que veia a l'Oriolet al curs de francès de l'Escola Oficial d'Idiomes de Santa Coloma, segons la descripció que ens fa la Marta Martín en la seva carta.

 

Els darrers dies se'm va ocórrer donar-li al Daniel un llibre de LINUX de l'Oriol, que no va arribar a fer servir, i un exemplar del "Principito" (*) amb una petita però sentida dedicatòria que transcric a continuació.

(*) Este libro no es un cuento, es todo un tratado de filosofía."

"A Daniel y a sus padres.

Seguramente habría venido a los seminarios de Cibernarium con mi hijo Oriol, mi Oriolet. Seguramente (estoy convencido de ello) Daniel y Oriol se habrían hecho amigos. ¡Los dos se parecen tanto! Buenos, sencillos, estudiosos, trabajadores... pero también abiertos, amigables...

No ha sido así, por que Oriol, ofuscado, decidió un fin de semana negro (por honor mal entendido) irse, desaparecer, después de 14 años de regalarnos su felicidad.

Por favor, cuiden a su Principito. ¡Principito cuídate! Vive con honor pero, sobre todo: ama a la Vida.

Seguramente no volveremos a coincidir nunca más, pero yo te recordaré siempre como un amigo más que hubieras sido de mi Oriolet.

Te deseo, les deseo, toda la suerte del mundo y que llegues a ser un gran informático.

Joan."

Angeles, la mare d'en Daniel, ens ha fet arribar un exemplar del llibre PAPIROFLEXIA, escrit pel germà d'en Daniel, en Eduardo, junt amb una carta que ens ha ajudat molt. És reconfortant saber que el nostre drama particular, en fer-se públic, pugui ajudar a altres adolescents.

Vegeu la carta d'una mare agraïda per poder compartir amb nosaltres aquest immens dolor i a més, saber extreure'n quelcom de positiu pel seu petit príncep.

 

CARTA DE L'ANGELES:

Para Oriol.

No sé si la casualidad forma parte. Lo que sé es que me ha permitido comunicar a Daniel de forma efectiva, la consecuencia de ser rígido con uno mismo.

Querido Oriol: he podido llegar a los sentimientos de Daniel gracias a ti. Daniel ha sentido que nada de lo que pueda "hacer mal" es irreversible. Que el amor y la comprensión de sus padres está por encima de exigencias exageradas, que no dejan ver camino. Tambien el gran vacío que puede dejar a los que él quiere y le quieren.

A través de ti lo ha comprendido.

¡es magnífico!

 

Recibe mi agradecimiento y cariño. ÁNGELES.