RECORDANT L'ULTIM ESTIU

Ferran Ibañez Guevara

Després de deu anys compartint històries amb tu, m'ha costat triar les últimes paraules que et podia dedicar.

Hem estat junts a l'escola, al conservatori, a l'esplai i semblava que també estaríem junts a l'Institut ja que et vas preinscriure al B-7. Finalment però, vas anar al Pompeu Fabra amb en Lluís.

Et volia recordar el teu últim estiu, que vam passar moltes hores plegats juntament amb en Bernat, en Pau i en Lluís. Als matins, sempre, bé sempre que el temps ens ho permetia, anavem a la platja, jugavem a pilota o bé intentavem agafar-nos les tímides onades d'aquell any amb la taula d'en Lluís allà al rumpent. Moltes vegades venies amb bicicleta, i és que tu mateix ja reconeixies que eres una mica mandrós.

A la tarda no teníem un plà fixe, a vegades anaven a donar una volta amb bici, anavem a la rambla jugar a pilota o a parlar de les nostres coses o anàvem a casa d'algú i estàvem hores i hores davant de l'ordinador o de la Play Station.

Féssim el que féssim, tu sempre eres qui intentava animar una miqueta la cosa: si anàvem amb bici, tu eres qui intentava fer piruetes, t'enreies de tu mateix i ens feies riure a nosaltres perquè el que et sortia no s'assemblava en res amb el que intentaves, o qui duia un carregament de jocs i programes quan quedàvem a casa d'un de nosaltres.

Pots confiar en que mai t'oblidarem, Uri.

Ferran Ibañez