EN UNA FESTA, FA UNS QUANTS ANYS

Iolanda Guevara.

Era un dissabte a la tarda, feiem una festa a casa perquè havia sigut el sant d'en Ferran, ell té l'aniversari a l'estiu i llavors és més complicat fer festes amb els companys d'escola.

No recordo quants anys tenien, potser vuit? El que recordo és que encara no anaven sols i us havíem d'acompanyar a casa dels amics.

Era aquella època en que els mestres de l'escola ens explicaven que jugaveu per una banda els nens i per altra les nenes, per això en ferran no va voler convidar cap nena, només els seus amics. Tu, en Pau, l'Olmo en Manel i en Lluís.

Casa nostra no és gaire gran, no hi ha pati, ni terrat i sis semblava un nombre adequat per poder jugar una estona i berenar asseguts al voltant de la taula del menjador.

Anaveu arribant cap a las cinc, l'hora que us havíem citat. Recordo que en el teu cas et va acompanyar el teu germà Ricard. Jo el coneixía de vista de l'Institut, tot i que no li feia classe, ens vam saludar a la porta quan et va deixar a casa.

Jo vaig estar tota la tarda amb vosaltres vigilant ó animant que juguessiu plegats i que tot anés al guat de tothom. Rn Ferran era molt cuidadós amb les seves joguines i hagués patit força si se li hagués trencat alguna cosa.

Vaig anar veient com jugaveu i us entretenieu i em vaig anar relaxant perquè veia que us ho passaveu bé i que no tenieu problemes, ereu els amics del meu fill Ferran i estaveu molt ben avinguts.

Quan vau marxar vaig pensar, mira quins nens més macos i em vaig fixar especialment en tu perquè en algunes coses em recordaves en Ferran, et veia entenimentat, seriós, una mica tímid i endreçat com ell.

Vam passar els anys i en Ferran et tenia a la conversa. No és gaire xerraire en Ferran, però quan explicaba coses de l'escola parlava de tu i d'en Pau.

Es va acabar l'escola i calia anar a l'Institut.

A mí m'hagués agradat que haguessiu anat tots junts al mateix Institut però no va ser així.

En Pau, l'Olmo i en Manel, van anar a La Llauna, tu i en Lluís al Pompeu, en Ferran al Badalona VII.

Llavors em va saber greu que no vingessis al B7 com els teus germans, també em va saber greu per en Ferran, però les coses són com són. De vegades no les podem entendre i molt menys cambiar.

Una abraçada Oriol.