PER SANT VALENTI AMB DECLARARÉ A ELLA.
Farré Borràs, Aida
 

Recordo com va ser el primer cop que vam arribar a parlar, altres dies ja ens havíem vist, però mai havíem arribat a dur una conversar. Va ser al novembre del 2000, vam quedar amb l'Uri, en Joan, en Pau, l'Olmo i en Guiff, per coneixens (alguns ja els coneixíem) va ser d'una manera molt especial, perquè, venien cap a nosaltres, quan de sobte, sense dir res, se'n van anar corrent, després va arribar en Joan (preguntant per ells) i, ràpidament van arribar. Va ser quan ens van presentar: Tots anàvem una mica al seu rotllo.

Aquell dia no vaig arribar a parlar amb ell, però, vam quedar més dies, i a partir d'aquí, vam començar a quedar, i el vaig anar coneixent.

Uri:

Per mi eres un bon amic: molt simpàtic, agradable, bromista, un amic que mai l'oblidaré, t'estimo i et recordaré sempre.

P.D: Sempre recordaré aquella frase "Per Sant Valentí em declararé a ella".

Aida