UN AMIC INOBLIDABLE

Domènech Ayats, Xavier

El 15 de Setembre del 2000 va ser el dia que ens vam conèixer. Me'l va presentar en Jordi Crisol i des d'aquell moment ja ens vam considerar bons amics, i durant el primer trimestre sèiem de costat a la classe, gràcies això ens vam conèixer més.

En una festa de l'institut "la Llauna", es va fer una gimcana, l'Oriol Carreras, en Toni Sánchez, en Manel García i jo, vam decidir anar junts. La Gimcana, ens va anar força bé, nosaltres pensàvem que guanyaríem, i quan van dir els resultats havíem quedat en segon lloc a 0'5 punts dels primers, m'enrecordo que a l'Uri li va saber molt greu perdre per tant poc.

Un altre dia vam quedar per anar al cine a veure l'Exorcista, l'Oriol Carreras, l'Olmo Sobrino, en Guifré Torruella, l'Alex Cristià i jo, ja havíem arribat tots al cinema i només faltava l'Uri, de ben lluny el vam reconèixer que venia, per la seva forma de caminar; era únic. La pel·lícula ens va semblar distreta i quan es va acabar vam anar a donar una volta, i quan passàvem per un carrer estret i fosc, ens van venir quatre nois, d'uns 20 anys, amb motos, van baixar de les motos i amb navalles ens van obligar a donar els diners que portàvem, després al cap de poca estona vam marxar cap a casa.

Jo al-lucinava amb tot el que arribava a saber, sobre la informàtica, entre altres coses ell va fer el xat "La Llauna".

L'Uri tenia una personalitat que connectava molt fàcilment amb la gent i tothom que tenia la sort de coneixe'l de veritat, se l'estimava.

Tot i que feia poc que el coneixia, jo ja el tenia com a una gran persona i sobretot com un gran amic.