PETITES ANÈCDOTES DE L'URI

Ferran Botey, Mariona

Recordo una anècdota de l'Uri quan fèiem 4art de Grau Elemental en el Conservatori. No recordo si va anar exactament així. Resulta que l'Uri estava jugant amb en Ferran Ibáñez amb el seus "petit suis" que en teoria li havien de servir per dinar.

Va acabar passant el que tots sabíem que passaria; se't van rebentar els "petit suis". Es va quedar sense dinar però amb una samarreta tota "pringada" d'aquella substància pastosa.

Després es va enfadar i va tirar la goma d'esborrar a la taula de la professora amb tanta força que li va rebotar a la cara.

És una de les moltes anècdotes divertides de l'Uri.

El que més em sorprenia i m'impressionava era la seva senzillesa i la seva forma d'actuar.

Les seves històries per arribar tard a classe, com l'excusa de l'aspirina, les seves històries de català, que el Duran li feia llegir expressament perquè sabia que alguna cosa diria que ens faria rebolcar-nos pel terra.

Aquell "how, how", how" a la classe d'anglès, les "empanades" a la classe de natus,...

Són tantes les coses que podem recordar d'ell.... i que mai oblidarem.

Coneixia l'Uri des que tenia aproximadament 5-6 anys i el vaig conèixer al conservatori.

Uri, vull que sàpigues que mai t'oblidarem, sempre t'estimarem i et recordarem com el que eres, ets i seràs sempre: un gran amic!