AIXÍ QUE MARINER, EH!

Carreras, Elena (la germaneta)

        Uri, et dono les gràcies, perquè jo sé que des d'allà on estàs, amb tot el teu amor no ens deixes sols i ens envies forces per poder seguir mirant endavant. Ara ja fa temps, un dels primers dies que ja no et teníem al nostre costat, jo me'n vaig anar a dormir una mica trista i angoixada, i en el trànsit d'estar així a quedar-me dormida, et vaig veure, te m'estaves rient de mi per estar tan preocupada. La mama el dia següent quan li vaig explicar en preguntava: "però somreia?" i jo li deia: "no mama se'n reia literalment de mi, era com si li tragués total importància a la meva preocupació". Aquest somni va ser molt curt, però a mi em va fer molt feliç veure que tu estaves tan bé, era com si estiguessis per sobre de tot el dolor que poguem estar patint aquí baix, tu ara des d'allà dalt ens intentes fer entendre que la vida només és un pas, i que només hem de ser forts i tenir paciència, i tots ens tornarem a veure.

        Jo després d'aquest somni encara et vaig demanar més que em vinguessis a veure, i ara fa pocs dies vaig tornar a somniar amb tu i encara va ser més maco. M'havia anat a dormir serena, tranquil·la, però en canvi en el somni jo estava molt angoixada, era en tot moment conscient del que havia passat i que tu ja no estaves present entre nosaltres, però no obstant jo et buscava i et volia trobar. Finalment em vaig veure a L'Estació de Badalona i de seguida em vaig adonar que tu m'estaves mirant des de l'altre andana, estaves recolzat al banc i tenies una mirada plena de pau i amor, jo en canvi estava molt exaltada i no sé ni com vaig travessar la via, però aviat ja estava amb tu a l'altre costat abraçant-te amb tot el meu amor, la meva força i la meva alegria. Uri, és el millor que has pogut fer per mi, no canviaria aquesta abraçada per res del món. Durant l'abraçada tu em vas dir: "nena, m'he fet mariner" però jo no et vaig fer ni cas. No sé com, però vaig saber que era l'hora de marxar i em vaig veure allunyant-me de l'Estació, i tot pensant en aquell moment tan fantàstic em vaig enrecordar d'allò que m'havies dit: "nena, m'he fet mariner". Clar, a mi no em quadrava, perquè tu sempre havies volgut ser informàtic, i vaig anar a preguntar-t'ho tota estranyada. Quan vaig tornar a l'Estació tu ja no hi eres, tu i l'altra gent que hi havia ja havíeu agafat el tren.

        En despertar-me d'aquest meravellós somni era la persona més feliç del món, li vaig estar donant moltes voltes i vaig entendre el que m'havies volgut dir amb lo de "nena, m'he fet mariner", era com una metàfora, era una molt bonica i senzilla metàfora, perquè tots poguéssim entendre que tu t'havies anat a fer un viatge "mar" endins, i que més aviat o més tard ens retrobaríem.

        Uri, és el millor regal que em podies fer a mi i a tots. Jo en sento com si Déu m'hagués permès traspassar per uns moments les barreres que ens distancien i hagués pogut despedir-me meravellosament de tu abans que marxessis al viatge que t'espera. Per això jo no sé si et puc demanar que em tornis a venir a veure, però que sàpigues que sempre que puguis fer-te una escapadeta i amarrar en bon port jo t'estaré esperant amb els braços oberts.

        A la nit següent, quan vaig arribar de treballar, ma mare m'esperava per explicar-me el que havia trobat. De cop havia aparegut aquell carnet del qual ningú s'enrecordava, en el que constava que eres membre del Club de Grumetes Pescanova, on hi ha el dibuixet d'un mariner portant el timó. Uri això ja va ser massa, és com si ens volguessis demostrar amb el teu humor tan especial que no ens havien de passar desapercebudes les teves paraules de "nena, m'he fet mariner".

        Uri, gràcies per aquest gran regal, sempre ens has ajudat i has estat al nostre costat, i ara també ens ajudes i estàs amb nosaltres.

T'estimo Uri, que tinguis un bon viatge "mar" endins.          La nena.