CARTA D'EN LLUÍS

De la Vega González, Lluís

Hola Oriol sóc en Lluís i és per dir-te que encara que no em sentis ni em puguis veure jo sí que et puc escriure i dir-te el que sento i el que penso. Que sempre has estat el meu millor amic i company de la Jungfrau, del Pompeu, també de l'esplai i també quan anàvem a Ping Pong, encara recordo els dies que vam passar a la Rambla i a la platja quan venies a casa meva al correaigua i també quan anàvem al correfoc que gràcies a tu vaig anar pels ànims que tu em donaves i quan jugàvem a la platja a futbol a WINDSURF quan jo et vaig explicar lo que m'agradava L'SKATER. Tu sempre has estat amb mi, al meu costat, ajudant-me i recolzant-me i quan ho necessitava també m'ajudaves.

Recordo les festes d'aniversari a casa meva quan venies. Tu per mi eres el mes important quan jo et trucava per quedar i tu no volies, perquè no tenies ganes de sortir, perquè sempre t'agradava molt quedar-te a casa teva a treballar, a mi em sabia molt greu no poder estar amb tu, perquè per mi sempre has estat el millor amic que he tingut mai. Sempre m'has respectat i jo sempre t'estimaré encara que no t'ho havia dit, jo sempre m'enrecordaré de tu i t'estimaré molt.

Un dia et vaig veure a la Carpa i et vaig presentar al meu company. Tots vam estar trists quan vam saber que ja no et veuríem més. Oriol em costa molt escriure aquesta carta i pensar que no et veuré més, però sempre seràs el meu millor company i amic que he tingut. També recordo els CD's de playstation que em gravaves, els jocs d'ordinadors que em vas instal·lar, però em costa molt escriure't i em fa posar molt trist pensar que mai et vaig dir lo molt que t'estimava i t'estimaré sempre i no t'oblidaré mai. També recordo les novies que tenies i com t'agradaven les nenes. Tothom, a l'institut (al Pompeu Fabra), mestres i companys en parlen de tu i em pregunten, el perquè estic molt trist.