ORIOL

Giraldés Queralt, Anna

Aquestes paraules són per una gran noi el qual tothom s'estimava i apreciava molt. L'Oriol i jo anàvem a la mateixa escola però a diferent classe. Sempre, excepte aquest any, havíem estat una mica distants ja que les dues classes no ens dúiem molt bé. Jo veia a l'Oriol com "el noi de l'altra classe".

Un dia d'aquest estiu anava pel carrer sola, i de cop i volta me'l vaig trobar; se'm va acostar i ens vam dir les coses típiques (mai ens havíem dit res). Des de llavors ja ens vam parlar.

D'anècdotes personals amb l'Oriol no en vaig viure moltes així que tret d'aquesta les demés no us les esmentaré.

Una tarda estava a l'habitació i se'm van ocorre aquestes frases que intenten ser un poema.

Ja no tenim res a dir

Has marxat,

I aquí ens has deixat,

Ara ja no tornaràs

Però amb nosaltres

Sempre viuràs.

Ho sabem

Però nosaltres sempre t'esperarem

I recordarem.

Potser un dia ens trobarem

I ens enriurem

D'aquests mals (records) passats

Que mai seran oblidats.

Tranquil Oriol segueix

Que no seràs oblidat

I descansa en pau

En un món ara somiat.

I m'agradaria, també, dedicar-te una estrofa de la cançó de SAU "enviem un àngel"

"enviem un àngel

que sigui con tu

enviem un àngel

que em recordi a tu

caminaré d'esquena

al futur"

ORIOL MAI, MAI, T'OBLIDAREM!