L'ORIOL, EL NOSTRE AMIC

Vilanova, Yaiza

El primer dia que vaig veure l'Oriol i que el vaig conèixer va ser quan m'iniciava en l'instrument que toco actualment: el violí.

Encara que tinc els records d'aquells anys una mica borrosos, puc recordar d'ell la seva simpatia amb tothom. També recordo que els nostres primers concerts que fèiem era ell el que destacava ja que tocava molt bé i que a mesura que passaven els anys anava millorant i podiem veure tots, que tenia un do amb aquell instrument. Recordo, que després dels concerts tots anàvem amb la nostra professora a berenar, o a l'estiu a menjar un gelat. Però a mesura que ens vam anar fent grans aquest petit premi es va acabar. Quan va deixar d'anar al conservatori ja no el vaig veure més fins aquest any que amb gran sorpresa el vaig veure a les llistes de LA LLAUNA. Va vindre a la nostra classe i en veure'l, vaig veure com havia crescut, però que continuava tenint la mateixa cara i continuava fent aquells gestos i tenint aquella manera de caminar que sempre l'han caracteritzat. L'Oriol animava la classe i ens va fer passar estones molt divertides (sobretot en les classes de català, amb les seves magnífiques redaccions que ens feien riure a tots.) Amb els mesos que va passar a la classe vam veure que era molt llest i que se li donava molt bé la informàtica. Era molt divertida la seva manera d'expressar-se quan sortia a exposar la notícia de castellà i tots els gestos i l'entonació que donava a algunes paraules. L'Oriol era únic i queia bé a tothom.

Sempre el recordaré amb aquell somriure a la cara.

Oriol mai t'oblidarem, sempre estaràs al nostre cor!!