RECORDANT L'ORIOL

Vilanova Cuadra, Mara

Vaig conèixer l'Oriol al conservatori. El recordo sobretot en els concerts de violí (on la meva germana també participava tocant el violí). Recordo els grinyols del violí que feien tots els primers anys i com anava convertint-se en música melodiosa a mesura que passaven els anys i anaven millorant.

També recordo amb molta enveja com després de cada concert l'Antonia (la seva professora de violí) se'ls emportava a tots a berenar: jo em quedava sempre amb les ganes d'anar-hi tot i sabent que era impossible ja que només eren pels "violinistes".

Però per les raons que sigues l'Oriol va deixar el violí. Tot i això al cap d'uns quants anys ens vam retrobar a LA LLAUNA. Com havia crescut des que l'havia vist! Realment les classes amb l'Oriol eren molt divertides. Amb les seves bromes i les cares d'empanació que feia sempre. A català tots desitjàvem que li toques a l'Oriol llegir les redaccions per poder riure una estona ja que sempre eren divertides.

El record que m'ha quedat d'ell ha estat sobretot les seves divertides coses i situacions en què es trobava. Jo no el vaig arribar a conèixer, perquè no vaig tenir molta relació amb ell, però el que sé segur és que mai l'oblidaré.

GRACIES ORIOL PELS MOMENTS DIVERTITS EN ELS QUE HEM POGUT RIURE TOTS.