EN MEMÒRIA DE L'ORIOL

Torres Ruiz, Cèlia

No tinc aventures que explicar, però sí, bons records. Encara que no ens coneguéssim prou l'apreciava, ens portàvem bé, per aquest motiu no m'extendré gaire.

El vaig conèixer al conservatori de Badalona. El recordo inquiet i divertit, per això, quan a l'estiu vam anar a veure les llistes d'alumnes a l'institut el vaig recordar de seguida en trobar el seu nom.

Feia molt de temps que no el veia i estava canviat, vam parlar de com ens anava i vam recordar poques coses del conservatori.

El professor de tecno el va fer seure al meu costat a les seves classes per qüestions de l'ordre d'aquesta. No parlàvem gaire perquè seguíem "les ordres estrictes" d'en Lucena. A part, les classes eren un pèl monòtones i de tant en tant s'adormia.... (no del tot).

Crec que el que més destacava de l'Oriol eren els seus dons per a la informàtica i l'escriptura, i molts més com a persona.

FINS SEMPRE!