EL MILLOR VEÍ

Bolé Fabre, Núria
 
 

El vaig conèixer al conservatori, anàvem junts a la classe de solfeig i l'havia anat tornant a veure pel carrer, però sense parlar amb ell.

La veritat és que d'aventures amb l'Uri no n'he passat cap, però explicaré les coses que més em sorprenien d'ell.

Al segon trimestre ens va tocar asseure'ns de costat, era la millor ocasió per acabar-lo de conèixer. Els primers dies estàvem un pèl tallats. De vegades li començava a explicar alguna cosa, i al cap d'una estona me n'adonava que estava "empanat" pensant amb les seves coses i que no havia sentit ni una paraula del que li havia dit.

També hi havia molts moments de silenci que ell trencava cantant una cançoneta "cutre" o amb alguna xorrada que havia llegit o escoltat, era molt bon veí.

Jo al·lucinava quan em deixava llegir les seves redaccions, amb aquelles paraules que feia servir i que moltes jo no les havia escoltat mai. Jo no li deixava llegir mai les meves, perquè em feia vergonya que les llegís.

En vàries ocasions m'havia dit que hi ha tres coses en la vida que són les fonamentals: el sexe, la informàtica i l'anglès. És veritat que ho pensava, ja que a les classes d'anglès em feia callar per poder seguir les explicacions i les correccions que feia l'Estadella.

La veritat és que en poc temps li vaig agafar bastant confiança i diria que ell a mi també una mica. Amb ell es podia parlar de tot.

Volia ser informàtic i segur que hauria sigut el millor.

Uri ets inoblidable!