EL DIA DE CAP D'ANY AMB L'URI.

Perramón Prats, Pau

El dia 30 l'Uri, jo i en Guifré vam decidir sortir a sopar junts. Després de sopar vam anar a fer el tonto per la platja, i va ser llavors quan va sorgir una idea sobre una cosa que portàvem temps pensant: "On passem el cap d'any" a partir d'aquell moment la resposta era: "A la platja".

Ens vam fer moltes idees, com que l'Uri portés la guitarra i es posés a cantar allà al mig.

El meu germà em va dir que no era una bona idea, perquè el dia de cap d'any la platja s'omplia de gent desagradable. La veritat és que em va entrar una mica de por, però l'Uri estava molt content i estava fent molts preparatius.

Va arribar la nit del 31, havíem quedat després de les campanades a casa meva l'Uri i jo, per passar a buscar en Guifré. El tiu es va presentar amb una motxilla i la guitarra, semblava un nen que anava d'acampada.

Vam anar a buscar en Guifré i quan vam arribar a les escales que porten al túnel que travessa la via del tren, ens vam quedar com uns estaquirots. En realitat, tots tres teníem por.

Vam estar allà parats com mitja hora, i en aquella mitja hora no parava de passar gent coneguda, que se sorprenia molt, sobretot en veure a l'Uri, Imagineu-vos-el, allà parat, amb la guitarra en una espatlla i la motxilla a l'altre, era divertit.

Finalment vam decidir anar a casa meva. Allà, vam estar parlant de les nostres coses, ens vam connectar a Internet (como no...) i vam veure un parell de pelis.

No va ser el que nosaltres esperàvem, però si va ser divertit.

Pau Perramón Prats, algú que mai l'oblidarà!