Recuerdos
Después de tantos años
Aquí un antiguo compañero de clase te recuerda de
una manera muy especial. Me acuerdo cuando me explicabas los problemas que no
sabía hacer en clase, tu paciencia, alegría, comprensión. Justo te sentabas
detrás de mí en 2 de la ESO y recuerdo tus bromas en clase y lo bien que lo
pasábamos todos contigo. Después de tantos años sin verte.. ver el video
me ha emocionado mucho y he
recordado una etapa de mi niñez en la que tu
estabas. Se que estés donde estés tienes que estar orgulloso de saber que
aún pasando tantos años.. las personas siguen acordándose de ti!
Un
Abrazo compañero.
Antonio J. Márquez
Oriol's CyberSpace Thursday, Mai
12, 2011 00:49 AM
Hola Uri de nou i un any més
. Però aquest no n'és un de normal pq ja fa
10 anys que ens vas deixar. Encara no podré entendre, ni entendrà la
teva família ,el perquè. A vegades miro al cel i veig núvols, foscos,
negres, lletjos... no m'agraden pq en va ser un, un maleït núvol negre que
se't va emportar un dia. T'ho he de tornar a dir Uri, sí estic enfadat,
sempre ho estaré pq ho vas fer. Mira el que t'has perdut. Mira tot l'amor
dels teus pares, familiars i amics que encara et podien seguir donant... Mira
les coses que t'has perdut. Sempre t'ho retreuré però espero que allà on
estiguis ho estiguis veient i la teva penitència sigui protegir a tothom qui
et va estimar en vida. Em sembla just, tant de bo sigui així.
Un dia
m'ho diràs? Espero que sí pq gràcies a ells jo també t'estimo, a la
meva
manera, amb molt de carinyo. Ets molt especial Uri, ho sabies, no? Pq si no
t'he d'explicar un munt de coses d'aquest any i pq si no ho faig avui que ja
és Sant Jordi? Recordes la Diada, oi? Catalunya al carrer, llibres i roses
per tot arreu. Crec que també t'agradava.
Saps Uri, amb la Virgi i seguim
molt bé, un any més, i els teus pares ja la coneixen en foto, els hi agrada!
I sempre hem desitjen el millor, com jo a ells. A tu també t'hagués agradat
si ens haguéssim conegut un dia per casualitat. Vam anar de viatge a París
aquest any i va ser tot molt bonic, però a l'estiu ja no tant... la gosseta
de la Virgi, la Lia, se'ns va morir el 25 de Juny. Tenia 12 anys i la tristor
va envoltar una mica la nostra vida. Encara la trobem molt a faltar, sobretot
ella, i ho anem superant mica en mica. Com van superant mica en mica la
teva família la teva pèrdua però no faran mai, pq això és impossible. Ho veus
Uri, les bones persones es troben a faltar, et trobem a
faltar.
M'acomiado dien-te que malauradament, el nostre Barça no va poder
guanyar la copa d'Europa a Madrid però sí la Lliga i et torno a prometre que
si arrivem aquest any una altra vegada a la final i hi vaig, et portaré amb
mi, ja ho veuràs. És una cosa que els hi vaig prometre als teus pares. Pensa
en el número 8, només això. :)
Uri, siguis on siguis, cuida't i cuida
a qui estimes. El teu "amic" Jordi que de tant en tant, pensa en tu i
t'estima. Gràcies i descansa en pau.
Jordi Soro Martí
23/4/2011
Una
professora que et recorda
Vaig ser professora de l'Oriol i en guardo un gran record: la seva actitud a
classe, la seva capacitat de ser amic de tothom, el seu èxit entre les noies la
seva capacitat de sobresortir en totes les activitats escolars...
De
tant en tant, ell s'ensenyoreix dels meus pensaments i això em posa molt trista
però no em sento amb ànims de participar en els actes que feu en memòria
seva.
Una antiga professora del Pompeu.
Oriol's
CyberSpace Monday,
February 7, 2011 1:09:05
PM
querido amigo!!!!!!!!
estimado amigo!!!!!! me acuerdo de ti a
menudo, eras, eres y seras una de las
personas que mas quiero ya que vivimos muy buenos momentos en el instituto,
siempre estabas ayudandome en classe y aconsejando en mi vida en general.
nunca olvidare el dia que me entere de esta mala noticia fue uno de los
peores de mi vida, espero tener la suerte de volver a verte sea donde sea,
siempre en mis pensamientos. Gracias por haber existido en mi vida.
daniel alvarez
Oriol's
CyberSpace Friday,
February 4, 2011 9:13:05
PM
Gràcies
Anahí...
Tu
ja saps... x,
Gener x, 2011 x:xx:xx
XX
Nou anys que et vam acomiadar!
Ja fa nou anys que et vam dir adeu i no ens
oblidem.
Oriol, t' estimem!
Manel (tutor Pompeu)
Oriol's
CyberSpace Sunday,
February 7, 2010 6:28:56
PM
2009
un any per recordar
Hola Uri. Ja torno a escriure't un any més per dir-te
moltes coses! Primer de tot, gràcies per seguir fent recordar a les persones
com eres i pq el teu record segueixi intacte. També pels teus pares i familiars
q un any més, ploren la teva pèrdua PERÒ mai deixen d'estimar-te. Allà on
estiguis, protegeix-los sempre, q la teva estrella els il.lumini amb més força
q mai. continua...> Jordi
|
|
Oriol's
CyberSpace Friday, February 5, 2010
3:33 AM
Nadal 2009
Nadal
màgic
Avui dia 25 de Desembre he tingut l'oportunitat de conèixer la
vostra història, en un dia molt especial... A vosaltres familia us envio molt
d'amor i molt d'ànim sóc incapac d'imaginar el que haureu viscut, a tu mare la
teva carta m'ha fet plorar com si la pèrdua hagués estat meva, i a tu estimat
Oriol dir-te que mai deixis de jugar amb els angelets que tens al voltant, i mai
deixis d'estar a prop de la teva mare. Estimada familia jo ja no us podré
oblidar mai. Una abracada sincera, Noemi.
Noemi Bellés Oriol's
CyberSpace Friday, December 25, 2009
9:55 PM
Menció
Especial per a l'Oriol
Volem que sàpiga que la Junta organitzativa del 2n Certamen
Literari Badalona Jove ha prés en consideració la seva admirable decisió de
presentar un text que, per voluntat pròpia, resta fora de concurs.
Davant
aquest fet, i conscients del seu transfons, hem decidit oferir una menció
especial fora de concurs a la memòria de l'Oriol, com a mostra de respecte i
gratificació.
Així, tenim previst fer-li entrega d'un detall a l'Acte
d'entrega de premis de demà divendres a la vegada que li oferim la possibilitat
de dirigir unes paraules al públic, si és aquesta la seva voluntat.
Degut
a això, li preguem ens confirmi la seva voluntat d'assistir demà a l'Espai
Betúlia (Biblioteca Can Casacuberta) a les 18h per poder programar les
intervencions.
Res més, moltes gràcies per la seva
col·laboració.
Junta Organitzativa 2n Certamen Literari Badalona
Jove
Oriol's
CyberSpace Thursday, April 16, 2009
4:36 PM
Uri, un any més i et recordem
Hola Uri, de
nou un 5 de Febrer em fas escriure unes línies q no voldria però així és la
vida.
Sé q ens vigiles allí on estàs i crec q
aquesta vegada ho fas bé pq la teva família és molt bona i sempre es porta
agradablement amb mi. El teu pare especialment. Protegeix-los molt i amb totes
les teves forces pq sempre t'estimaran i et recordaran.
No et pensis q tens només l'estel q et van
concedir, ens el contrari, són molts estels junts q tens, amb la forma de tothom
qui et va estimar.
Jo en sóc un, un q està al cel de Barcelona.
Què vols q
t'expliqui de mi? Estic molt feliç, segueixo amb la meva xicota la Virginia i
tot genial. Pot ser hi tens alguna cosa a veure? Segur q sí. ;) Avui,
t'envio una foto pq la puguis veure.
Saps? Aquest any serà molt especial,
pq acompliré un somni i és viatjar a Japó! Hi vaig amb amics i la Virginia al
Març, sempre he volgut anar-hi i l'any q ve t'explicaré què tal és. I et prometo
q et deixaré la millor foto de Japó pq la puguis veure al teu espai web. La teva
família s'encarregarà de tenir-la aprop teu. Jo crec q t'agradarà.
Uri,
descansa molt i vols q et digui un secret... shhh el teu Barça jeje, aquest any
va molt molt bé, i ja veuràs com farem grans coses, podem guanyar de nou moltes
coses. T'ho explicaré d'acord?
Descansa en pau, Uri , t'enyorem i allí on siguis, per favor t'ho
demano, fes fora akells núvols negres lletjos q van passar un 5 de Febrer, no
els volem.
Jordi Soro Martí 5/2/2009
--
Oriol's
CyberSpace Thursday, February 05, 2009 2:48 AM
Un Angel que sempre ens cuida
Pasen els anys
pero ningu que t'hagi conegut, pot oblidar el teu somriure, les teves ganes de
fer coses. Ets un exemple per tots, sempre que staba amb tu pensaba com podia
ser que tinguessis tanta força i tantes ganes de fer coses, yo encara que sent
una mica mes gran habia perdut les ilusions de fer coses, viure
experiencies...
Ara cada dia sento que un angel m'anima a no decaure, a
no deixar els meus somnis, a fer que pas a pas la meva vida tingui un sentit. Xo
el meu cor mai podra ser com abans... desde que vas marxar no crec k nigu que et
conegues hagi pogut tornar a riure, com u feiem cuan estabem amb tu.
Que
la teva llum sempre ens ilumini.
T'estimo i t'estimare per molt k els
anys passin
Anahi
Oriol's
CyberSpace Tuesday, January 27, 2009
4:04 PM
hola
stiguis
on stiguis se k estaras be de totes maneres no hi ha dia k no pensem
en tu han hagut molts cambis moltes coses k et boldria comentar
totes bones algunes no tan bones et demano perdo x no aberte escrit
avans pero la veritat es k no podia fer-ho estic no masse be en
cambis molt constants de totes maneres malgrat tot ara et puc dir
k força be t estimo molt molts petonets fins aviat sempre
estaras en mi de alguna manera o de una altre.
hola
oriol soc la carme
Oriol's
CyberSpace Monday, January 26, 2009
12:09 AM
La moneda de 500 Pesetas
Hola Oriolet (como te llama tu padre), hace mucho tiempo
que no te escribo, no pensaba hacerlo, presiento que no tardaré mucho
tiempo en estar contigo. Han pasado ya casi ocho años desde aquel día y me
parece que fue ayer. Próximos a este octavo aniversario me he decidido a
escribir nuevamente en tu libro porqué en todo este tiempo nadie de los que lo
saben han contado de ti una historia que considero muy bonita y
representativa de tu forma de ser i estar en este mundo material, yo diría que
ejemplar. Tal vez haya sido por modestia familiar. Pero pienso que no se puede
ocultar, que todos los que te quieren han de conocer una faceta más de tu paso
entre nosotros. Yo la conozco porqué tu padre se sinceró un dia conmigo y me
la contó. Si supieses cuanto te quiere detrás de su silencio inmerso en ocupaciones sinfín (tal
vez excusas para no pensar demasiado). ¡Burro de mí! Si tu ya
sabes todo eso y mucho más.
continua...>
Julio Sardoy (Madrid)
Oriol's
CyberSpace Monday, January
5, 2009
11:59 PM
Bones
Festes
Hola! Com que no se fer anar l'ordinador, espero que arribi Nadal
per poder-vos fer arribar les meves felicitacions per a tota la
familia via internet.
I
l'enhorabona pel Nil!
Feliç
any nou!!
La
Tia Isabel
Oriol's
CyberSpace Thursday, December
30, 2008
9:27 PM
Una carta amb retard pero amb molt amor
Hola Uri, fa uns dies estava escoltant la radio sense fer
res més i van posar aquella cançó del Black, la que un dia et vaig fer buscar
per Internet i que tu, com sempre, em vas trobar ràpidament, recordo la il·lusió
que em va fer, desprès de tants anys sense escoltar-la, que tu en un moment la
tinguessis sonant pels altaveus del teu ordinador.Com tantes altres vegades, el
germà petit era el que agafava de la ma al gran, sempre disposat a ajudar-me,
prèvia la còmplice mirada de: "que vols pardo?"
No ser perquè vas ser tu
l'últim en arribar. Bueno, si que ho sé, perquè encara que fossis el nen, així
quedava més palès que en l'ànima tu has estat sempre el meu "germà
gran".
Encara que sé, que ja fa temps que no et puc veure ni tocar, no ho
sento així dins meu, sempre sé que estic molt a prop teu, que encara m'ajudes i
em protegeixes, com el "germà gran" que sempre has estat, que puc mirar el teu
retrat i saber quan t'enfades amb mi i quan estàs content, quan sense dir res i
creient-te que no me'n adono, em dones un cop de ma. Per tot això i més, et vull
donar les gràcies.
Un peto del que ara es el nano i que espera que
arribat el dia, li donis la ma per a que no es perdi.
Ara mateix,
escrivint-te, si que et trobo a faltar.
P.D. El "paquet" que m'has enviat
ha arribat bé, de nom li hem posat Nil. Gràcies.
El teu germà
Oswald
Oriol's
CyberSpace Monday, December
22, 2008
10:01 PM
HOLA
HOLA SOLO DAR APOYO A ESTA FAMILIA,
YO NO CONOCI AL ORIOL PERO SI A SU HERMANA ELENA EN EL INSTITUTO
UN
ABRAZO
DAVID C.
Oriol's
CyberSpace Wednesday, November
19, 2008
2:50 PM
Un
poco mas humano
Oriol
el pasar este rato contigo ,me hace sentirme muy bien ,no necesito
el haberte conocido personalmente ,porque ya te conozco ,por el
amor que leo cada vez que te visito,a traves de tus padres ,amigos
y todos los que se asoman a tu ventana y tambien sigo mirando tu
estrella cuando lo necesito ,eso me ayuda mucho ,un besito ea3eu
Oriol's
CyberSpace Sunday, July
20, 2008
10:22 PM
L'Oriol i la
festa del correfoc
DaBlakSan està a punt de néixer. Alegria que
s'encomana.
1986 giravolts s'han comptat. El Sol. Llum que escalfa. Un juliol que estavella el rocam. Migdia. Somriu? doncs: pau que porta. Plàcida infantesa. Temps de descobriments. Alegria que s'encomana. Ell riu i
riu.
Amics a dojo, adéu a la timidesa. Festa!
Correfoc! Diables! Festa! Pim! Pam! Boom! Lluents espurnes salten. Guspires cremen el braç nu. Resplendors que enlluernen. Llamps, i trons que ressonen. Corredisses. Crits de vella i nin petit. Fum i olor a pólvora, Alegria que s'encomana. Tots
riuen.
Callem de sobte. L'esglai és aquí! Ens mirem en silenci. On és el portant de l'alegria? No hi ha resposta. Tots muts. Temps que passa i passa. La Lluna, llum que gela. Llum tranquil·la i freda. Silenci clamorós. Bany de realitat. On vius? a Califòrnia dius? Noi! Noi! Torna! O sinó, fes-me una cabanyoleta a la
platja. Ja vinc! Ja hi corro! Quina dolçor... Alegria que s'encomana. Tot el paradís
riu.
(avui fa 22 giravolts que va néixer l'Oriol) Tu
ja saps qui sóc.
Oriol's
CyberSpace Sunday, July
20, 2008
0:04 AM
Hola de nou
Bé Oriol, Uns
anys després, torno a ser el teu company de classe de l'EOI, el Xabi. Des de
feia temps no havia gosat escriure't però ara torna a ser el moment de fer-ho.
La veritat és que me'n recordo força de tu en molts moments de la meva vida, la
qual cosa em fa visitar la teva web i veure-hi què hi ha escrit. Sembla mentida,
però ja han passat 8 anys des que ens vam conèixer a l'EOI de Santa Coloma. I el
temps passa per a tothom i en mirar enrere només veiem records. D'alguns els
voldriem esborrar i d'altres fer-los presents. La resta de companys també fa
molt de temps que no els veig. Cadascú ha fet la seva vida, però de vegades
molts es reuneixen i es troben. Jo hi he anat en algunes ocasions, però el fet
d'estar sempre ocupat els caps de setmana amb el tema del futbol m'ho
impedeixen. El Santi, per exemple, ha tingut una filla, i crec que la Raquel
també. L'Ester es va casar fa ja vora dos anys i crec que està en estat o ho
estarà aviat. El Julian viu amb la seva dona. I jo estic amb la Marta,
encara no ens em casat, però espero que ho puguem fer algun dia, i treballo de
professor de francès a Sta.Coloma. A les tardes vaig al Seminari per estudiar
Ciències Religioses. La veritat és que el Senyor ha estat un pal de paller per a
la meva vida, especialment en temps de dificultat com van ser la pèrdua d'éssers
estimats.
Bé Oriol, per ara aquestes lletres acaben aquí. Espero
poder-te escriure més sovint.
Una abraçada del teu company d'EOI,
Xabier Ferrer Meseguer
Oriol's
CyberSpace Friday, March 21, 2008
1:22 AM
Sóc la Vinyet... ja he
arribat!!!
Uf!!! quin ensurt, una mica més i em perdo pel camí... però com
sóc molt tossuda aquí estic, nueta, amb el farcellet mig desfet i el pa que no
sé on posar-lo; sota el braç no em sembla massa higiènic, però en fi, tot sigui
per representar bé el paper...
Oncle Oriol, tal i com et vaig dir, només arribar al planeta Terra
m'he colat a les pàgines del teu llibre i he escrit la carta que em vas
suggerir allà dalt, a l'estrella. Espero que em vinguin a rebre en Ricard i la
Núria; en Ricard, el teu germà i que és el meu pare, i la seva dona, la Núria,
que és la meva mare. No et preocupis, faré el que em vas aconsellar: els hi
donaré tota la canya que pugui. Els pobres no saben tot el que he après amb tu
allà dalt.
Ah! també explicaré a tothom que t'han ascendit i que ara
t'encarregues del disseny de la Gran Xarxa Sideral. Com presumiré de tiet davant
les amiguetes i amiguets que faré aquí a baix!
T'enyoraré molt oncle
Oriol...
Rep una forta abraçada de la teva neboda: Vinyet
Catalònia (planeta Terra) Thursday, March 06,
2008 3:00 AM
hola
Revisando
mis favoritos, he dado con tu pagina.
No
recuerdo por que guarde tu pagina.
No
te conoci.
No
conozco tu historia.
Aun
asi he sentido que algo muy importante ocurria en mi interior. Tu
pagina ha hecho que hoy yo quiera ser mejor persona.
jl
Oriol's
CyberSpace Wednesday, February
6, 2008 10:27:52
PM
Ànims
sempre per a tots vosaltres
Hola de nou i un any més els hi escric pq m´agradaria donar-lis una forta
abraçada d´ànims per a tots vostès en un 5 de Febrer més. Fa temps q els
recordo i per això no hi falto pas en akest dia. La meva vida akest any
ha estat bé, els hi he de dir q fa ja 8 mesos q estic amb una xicota de nòvia i
hi estem molt bé, ella es diu Virginia. En breu els hi enviaré alguna foto
actual meva i alguna amb ella pq em pugueu tornar a veure. Res més, q
estigueu sempre el millor possible i molts ànims a per a tots: en Joan, Elena i
tots els familiars i amics de l´Uri. Una abraçada molt forta des de Barcelona de
part d´en JORDI q us recorda des de la distància. =) Oriol, descansa en
pau.
Barcelona
6
de febrer de 2008 2:32
h
No t'oblidem
Passen els anys i no hi ha
dia que no et recordi, es increible que al pensar en el passat,m'hagis donat
tanta força i k actualment continuis enviantmela.
Porto tota la nit
pensant en anar a veuret, pero no puc,per mi sempre estaras viu dins dels cors
de tots els que t'estimem i se que tu hauries desitjat que els k t'envoltaven
estiguessin b. No se si es cobardia o que, pero tu vas ser la primera persona k
estimaba que vaig perdre i desde llavors no e pogut tornar anar a
veuret.
Els anys man demostrat que tan sols amb 14 anys erets millor
persona del k molts seran mai, tenies un seny, una ilusio y una felicitat que
ningu podra oblidar mai
Ets l'angel que ens cuida i procures que sapiguem
que segueixes amb nosaltres.
Als pares i germans de l'uri , tot el k es
diu es poc, i per molt k passin els anys,hem cambiat, hem apres d'aquest cop que
ens ha donat la vida,pero el buit del cor no tornara a omplirse,sols els nostres
records ens donen les respostes a moltes preguntes.
Ens estimaves i
t'estimavem i no cambiará MAI
Anahi mellado
Oriol's
CyberSpace. Tuesday, February
5 , 2008 02:09:36 PM
B7s
No sé per què, però, de sobte, m'he
enrecordat de tots vosaltres d'una forma molt viva (sovint ho faig). Supose que
escriure ací era una tasca pendent des del dia que vaig conèixer a Helena... Jo
no vaig conèixer l'Uri, però "aussaes" que m'heu parlat d'ell. He compartit dies
de feina i també d'esbarjo a la vostra casa i sempre recorde de forma molt
intensa l'amor que es respirava en la vostra casa... Era un amor que regalàveu a
tots els que passaven per allí i que, en certa forma, provenia també de l'Uri.
Estava present tot el temps, com si mai havera marxat (en certa forma no ho ha
fet mai, viu de forma molt intensa al cor de tots vosaltres, i per extensió al
nostre). Us envie mil b7s des de Sueca.
Fran
Sueca
(València) Dimecres,
30 de desembre de 2008 23:53:05
ENCANTADA DE CONÈIXE'T, URI
Estimat Oriol, també per a tothom que l'estimava,
especialment la seva mare, l'Elena:
Jo també em dic Helena. No
coneixia l'Oriol, sóc la parella d'un amic d'ell... m'ha indicat la
pàgina, ja m'havia parlat molt de l'Oriol... sempre m'havia arribat al
fons del cor la seva història. La magnífica persona que era, la manera
de deixar-nos i l'amor i felicitat que ha regalat aquets 14
anys... Tinc un fill d'un any, l'adoro amb tot el meu cor. Elena,
t'envio tota la meva força, a tu i a tota la família de l'Oriol, perquè
ha de ser la cosa més difícil del món superar un tràngol com aquest. Us
felicito per la web, és PRECIOSA. És l'acte més bonic que podíeu fer
per la vostra estrella, l'Oriol. Em solidaritzo, us envio amor i força,
vesso llàgrimes per l'Oriol i per vosaltres i els meus millors desitjos
us faig arribar des del meu cor.
Helena T. S.
Oriol's
CyberSpace. Wednesday,
November 28, 2007 2:12:24 AM
Gràcies
a tu Helena, i a la teva parella, l'amic de l'Oriol. Segur que
l'Uri està molt content de saber que un amic seu ja es pare.
Nosaltres també.
que dios te bendiga
felicidad ere mui in telijente si gue asi
daniel santana alberto
Oriol's
CyberSpace. Wednesday,
October 10, 2007 4:45:11 PM
Desde Barcelona con cariño
Juan,
Elena....queridos todos.
Ahora que tengo acceso a ésta sorprendente herramienta que es el correo
electrónico (tu, Juan sabes lo refractario que he sido siempre a todo
lo que en modernidad superase al teléfono), no quiero dejar de expresar
en mi nombre y en el de los míos, el afecto que
nos tenemos desde hace
años.
Ahora que el tiempo ha hecho que el recuerdo de Oriol sin
borrarse se haya dulcificado, me resulta mas fácil escribir éstas
pobres lineas cargadas de sentimiento.
Animo, Oriol nos
espera y seguro se alegra de las cosas buenas que, a veces con cuentagotas, la vida nos ofrece.
Un inmenso abrazo.
santiago
joven y familia
Barcelona,
6 de octubre de 2007 9:07:38 PM
Seguro
que Oriol también recuerda la piña de vuestras manos
entrelazadas con las nuestras el día de su partida. Eso
es más que afecto.
COM POT SER?
Com
pot ser que tinc la certesa de que ets al meu costat sempre que et
necessito? Com pot ser que em puguis donar tant quan jo t'he
donat tan poc? Com pot ser que la darrera nit hagi vist el teu
estel brillar obrint-se espai entre els núvols? Com
pot ser que encara m'acompanyis per tots els camins i no et cansis de la meva manera de fer ?
No se com pot ser que de vegades no
m'enrecordo de donar-te les gracies per tot això !
Tants interrogants.. tants records... tant per aprendre...
Em
despedeixo amb una frase d'una peli que se t'agrada :
|
Tu
ja saps qui soc.
Oriol's
CyberSpace. Tuesday,
September 04, 2007 11:07 PM
ET RECORDEM
Avui que tenim l'àvia Isabel a casa li hem ensenyat la pàgina web de l'Oriol, i ha volgut escriure unes paraules i un record per a tota la familia. Se'n recorda molt de tots vosaltres!
Molts
petons i abraçades per a tots!
La
Tia Isabel i Familia
Badalona,
2n dia de la Festa Major del 2007 3:35 PM (Tal
dia com avui de fa vuit anys, l'Oriol i en Jordi eren a París.
Avui hi és en Jordi sol. Com se'n recorda d'ell i dels
llocs que varen recorre junts!)
Gràcies
Tia i Familia, nosaltres també estimem a qui recorda l'Oriol.
Fins sempre.
Saludos
Hola Oriol, solamente quiero saludarte y pedirte un favor,
si alguna
noche ves que te estoy mirando, guíñame un ojo,para que yo
también pueda sonreir,
que últimamente lo necesito.
Gràcies
EA3EU
Badalona,
6 de juny del 2007 10:16 PM
Del mejor amigo de tu hermano
Ya hace seis años que el Oriol dejo un hueco en nuestros corazones y hace mucho
tiempo que quiero entrar en esta pagina, pero quizá por pena o por no querer
recordar no había entrado todavía.
Vi nacer a Oriol, yo iba al colegio con su hermano mayor y me apena mucho que
acabara su vida tan pronto. Me duele más por sus padres ya que yo también soy
padre de dos niños y no quiero imaginarme jamás pasar por una situación
similar.
Tengo dos recuerdos muy profundos del Oriol de los muchos recuerdos que tengo.
Uno es el Oriol muy pequeño y sentado delante del ordenador escribiendo con el
teclado a una velocidad que me dejó alucinado, estaba en una especie que
concurso de hackers informáticos de todo el mundo en el que el iba en muy buena
posición. Y otro es tocando el violín en su casa, nunca había oído un violín en
directo y os aseguro que fue algo realmente hermoso.
Siempre lo recordaré y lo llevaré en un rincón de mi corazón.
David Sabater
Badalona, 8 de mayo de 2007 2:07 PM
Dia blanc
Avui es un dia blanc. Com tots sabeu,
n'hi ha de blancs, de negres i de grisos. He donat un viatge per la web de
l'Oriol i m'ha agradat molt, hi ha paraules i musiques molt boniques i també
sentiments. El que tinc molt clar, i des de sempre, és què els que ja no hi
són van física i espiritualment caminant al nostre costat, sobretot en els
moments més difícils. Jo tinc per costum de parlar-hi i crec que escolten. Un
petó molt fort de la vostra cosina Carmela.
Carme Carreras
Badalona,
24 d'abril del 2007 2:44 PM
El teu record
Han passat 6
anys i et continuo recordant com si encara ahir estiguessis am
nosaltres. cada dia que passa estic més segura que va marxar un àngel
que el seu lloc era estar entre nosaltres pero per els teus motius vas
decidir vigilarnos a tots des de d'alt.
Cada dia et tinc el cor,
i se que m'observes es per això que cada matí desperto amb el petó d'un
àngel invisible que em dona els bons dies.
Tots i uns dels
records que tinc de tu son més que bons, són els records que sempre
perdurarán.
Donan's forces en els moments que creiem que no
podem més.Tu ets ki ens fa ser forts. Gracies Oriol.
T'estimo. Anahí
Oriol's
CyberSpace. Thursday,
February 08, 2007 9:47 PM
Nota
d'agraïment
No és costum
de la família agrair públicament cada mostra d'amor a l'Oriol, però avui
ho volem fer en la persona d'en Jordi, que no va conèixer-lo en vida,
però que sembla que ha quedat atrapat al "parany" de la web. Rep Jordi el
nostre agraïment que fem extensiu a quants amics i coneguts (virtuals o no) han
escrit i també als que no ho han fet, però que estem segurs que guarden en el
seu cor un record contingut i silenciós de l'Uri.
A tots vosaltres
que manteniu viva la flama de l'Oriol: UNA FORTA
ABRAÇADA.
La
família de l'Uri.
Hola
Hola
de nou per a tots els familiars i coneguts de l´Uri. Us escric
de nou en akest dia tan trist per enviar-vos una forta abraçada
i desitjant q tot estigui bé. Afegiu una pregària
de part meva per a l´Uri pq segueixo recordant any rera any
el vostre espai i la vostra família. Ara us enviaré
una foto
(engrandir)
molt
especial q em vaig fer en akest especial per a mi i del q vaig tenir
l´oportunitat d´anar a París a veure la final
de la Champions q el Barça va guanyar. Tant de bo l´Uri
i tots vosaltres haguéssiu vist junts la 2a. copa d´Europa.
Una part de la foto és pel meu "amic virtual" Uri,
suposo q li hagués agradat veure´m en ella. Espero
q la rebeu amb molt de carinyo com jo us el tinc a vosaltres.
Un
petó i una abraçada ben forta per a tots vosaltres.
Cuideu-vos molt. De la persona q un dia us va llegir per Internet.
En Jordi. :)
--Uri
descansa en pau-- Barcelona,
5 de febrer de 2007 01:43:10
Mi
duelo... 10 años después - Gisela Luján
3
de febrero...
Cuatro
años y dos días antes de la marcha de Oriol, Mariana también se fue del mismo modo y a su misma edad, 14
años, dejando unos padres y una familia doloridos y hundidos en la tragedia.
Consuela saber que como han podido, han sabido transmutar la angustia y
el dolor en serenidad y mucha creatividad: honrando la memoria de Mariana y
manteniendo vivo su recuerdo. Nosotros, desde aquí, añadimos que incluso cerrando
los oidos a los que creen de buena fe que lo que deberíamos hacer es alejar u
olvidar tan tristes
y agridulces
recuerdos (esto es una apostilla del webmaster)
Navegante, paséate por la web de
Mariana, es todo un gozo.
Colorado
State
(USA) Saturday,
February 03, 2007 7:50
AM
Querida
Mama de Oriol
Dije
que amaba la tecnología y al conocer a ORIOL y el amor de
ustedes como padres hacia él, la amo más.
Teresita
de Morales Barcelona 20-1-2007
Uri: et seguim recordant
Hola de nou Uri! Com va tot per allà on estàs?
Espero i desitgo que molt bé perquè, per aquí encara et seguim recordant
molt.
Ahir va tornar a ser un dia molt dur per tota la gent que
s´enrecorda de tu però ara només esperem que estiguis observant-nos i que
segueixis cuidant de tots els teus éssers estimats. Nosaltres ho intentem i
també, resem perquè així sigui i jo que no et coniexia de res, ho segueixo
fent de tant en tant.
De la meva vida et puc explicar que aquest any ha
estat força important pels canvis que hi ha hagut. He fet nous amics i
amigues, pel canvi de feina i dels estudis que per fi he acabat.
Jo
no sé si a tu t´agradava l´esport, o al menys el futbol, doncs sap què? He
estat treballant al canal de televisió del Barça! I he parlat amb molta gent
com el Ronaldinho, el Deco, Xavi o Puyol. Que et sembla? jeje Tan de bo
haguessis tingut aquesta afició pel Barça perquè així estaries content de
veure el que t´explico sobre tots ells. Veus com ja et vaig dir que teníem
coses en comú? Jo, l´afició pels esports i tu, potser, per la música. Espero
que la segueixis tenint perquè sempre aniran associades al teu
record.
Cuida´t molt Uri, i com sempre et dic, tingues cura d´aquesta
estrella que la gent que t´estima et va regalar. Una estrella que no es pot
apagar mai, perquè mentre faci llum, el teu record no se
n´esborrarà.
Des de Barcelona en l´any 2006, el teu "amic" Jordi
Soro.
Barcelona
6
de febrer de 2006 23:40
Un
Cavaller de les Ones "descobreix" a l'Uri
Hola Oriol hoy acabo de conocerte y he leído las
cosas tan bonitas ,que han salido del fondo del corazón de todos los que te
quieren , y yo que nunca he sabido escribir, solamente te puedo dejar mis
lagrimas sobre el teclado, pero si cuando llegue mi hora me lo merezco, iré a
verte para que me hagas reír a mi también .
Paco Daza (ea3eu) (*) Badalona,
4-2-2006
(*)
Indicatiu
(pseudònim) amb el que s'identifica un radioafeccionat quan
està transmetent a l'espai a travers de les ones hertzianes.
Carta
a la mare de l'Uri ("Em vas dir que rebre cartes vos ajudava a
sobreviure...")
Fa poc que et vaig conèixer, compartiem classe de
dibuix amb la mateixa professora però en diferent horari i dia. Tú i jo
coincidíem al final de curs amb motiu de l'exposició anual, ni tan sols sabia
com et dèies. Darrerament ens hem trobat dos cops i sempre vaig tenir el
"feeling" de que tú i jo seríem amigues, m'agradava la teva senzillesa, el teu
comportament discret a l'estudi. En un moment d'intimitat em vas obrir el teu
cor i vas explicar-me la fatal desgràcia que vos ha tocat sofrir a tota la
família.
He llegit tot el què calia saber sobre el teu
Uri. Pel que he deduït era un nen extraordinari i molt intel-ligent . Jo sóc
àvia d'un nen de la mateixa edat i no puc ni imaginar-me com n'estaria de
destrossada la meva vida si em faltés el què tú no tens.
Em vas dir que rebre cartes vos ajudava a
sobreviure, i això és el que faig, ajudar-te, espero. No sé com ni de quina
manera es pot fer més, però la meva intenció ha estat aquesta,
accépte-la. Quima 13
de març del 2005
"Hola Oriol! Torno a ser jo en Jordi.
Sí home,un noi que no coneixies de
res però que gràcies a Internet ell sí t´ha pogut conèixer a tu. Encara que està
una mica trist pel que vas fer aquell Diumenge.
Com estàs? Espero que estiguis molt bé allà on et trobis,i de ben segur que
ho estàs perquè hi ha molta gent per aquí que et recorda i et troba a
faltar.
Jo ja et vaig recordar aquell 5 de Febrer però saps,m´he esperat perquè
avui 3 de Març,un amic meu moria en un accident ja fa 9 anys. I he volgut
compartir amb tu aquestes paraules que de ben segur que el meu amic,estaria
orgullós d´haver-les escoltat.
Saps una cosa "Uri" crec que si ens haguéssim conegut tu i jo,hauríem estat
molts bons amics,però que carai! Sí és que ara ja ho som i tot gràcies a que una
nit et vaig trobar per aquí i el teu record perdurarà molt i molt temps dins
meu.
Pot ser aquell núvol negre (maleït núvol) que el 5 de Febrer vas veure,no
el vas saber borrar del teu cap,qui ho sap,el que és verdaderament important és
que fins aquell dia estic segur que dins el teu cor brillava intensament el
Sol,radiant,content com eres tu. Menys mal que ni tots els núvols del Món podran
esborrar tots els somriures que vas deixar a la gent que t´estimava.
Espero que l´estrella que tens al cel dibuixi un somriure al teu rostre
perquè així és com tots i totes en recordem. Ah! I sàpigues que d´aquí a un
temps,et tornaré a escriure per saber més coses de tu. De moment només et dic
una cosa: que descansis en pau i fins aviat "amic" Oriol. D´un nou amic de
Barcelona que es diu Jordi Soro Martí ;-) ". 3 de Març del 2005.
Hola
Oriol!
Hola Oriol, hola a tots i totes els que el vau
conèixer i l'estimeu.
Jo no et vaig conèixer o millor dit t'he conegut a través
del record d'aquells qui t´estimen als que m´hi sumo.
Has deixat petjada, aquesta web i els sentiments dels que
hi escriuen són clars, en aquest sentit. La vàlua d´una vida, la vida és en si
mateix sempre valuosa, no és mesura per la seva durada. A mi en sembla que es
mesura per la quantitat o la intensitat de l´amor que dones i que reps. Sempre
he cregut que estimar, donar, crear, aprendre i saber rebre són els verbs més
bells de conjugar. I tu ho féres intensament. Aquesta web en dóna fe. Una web
construida amb records vius, plena de vida. Una vida intangible, el més
important a la vida no és pot tocar, però hi és, com la teva presència, el teu
record per aquells que et van conèixer o hem sabut de tu després.
Potser per ser allí dalt, no ho sé, se´ns demana haver
donat amor, haver creat bellesa o harmonia en determinada mesura, en determinada
intensitat. Tu, segurament, ja ho vas fer així, ja la vas cobrir aquesta mesura
o aquesta intensitat, en poc temps.
En tot cas, encara que no et vaig conèixer llavors, ara
sí, has de pensar que quan miri el cel, alguna vegada, per la nit, i vegi un
estel que brilla especialment, m´en recordaré de tu.
Josep A. Xurigué. 2/IX/04
El
meu cor ha plorat
Hola.No sé a qui dirigir-me si a tota la gent que fa possible la web o a
tots els qui van conèxier a "l´Uri".Ho faré a tots en general per expressar
els meus sentiments.
El meu nom és Jordi Soro,tinc 27 anys i sóc de
Barcelona.No en teniu idea de qui sóc ni jo sé res sobre vosaltres ni
l´escola aquesta de música.Però hi ha vegades que per casualitats de la
vida,et trobes coses que no t´esperaves en absolut.Aquest ha estat el meu
cas fa breus moments.
La veritat és que estic esperant a les 2 de la
matinada que he quedat amb amics per anar a prendre alguna cosa i sortir una
mica de "ballaruca".I buscant una cosa per Internet,una cançó de Bola de
Drac GT que comença així: "Quan et vaig conèixer"... Al buscar,m´ha sortit
aquesta pàgina per casualitat,i encara sabent que no era res del que
buscava,i he entrat.
No tinc paraules per expressar el que he
llegit,sobretot,de les persones que alguna vegada han conegut a l´Oriol.Al
anar avançant en la meva lectura,el meu cor ha plorat al veure que "l´Uri"
ja no és entre vosaltres i que es va treure la vida per circumstàncies que
desconec totalment. Tant i fa,el que sé,és que l´Oriol sempre ha estat una
persona especial i sempre deixava la seva empremta allà per on anava. Jo
sóc -i sempre he estat- una persona extrovertida i simpàtica,i he conegut a
persones que han tirat pel mal camí,i també he passat alguns moments
difícils per les meves amistats.Considero que una de les coses més
importants que hi ha en aquesta vida és ser recordat sempre,i ser recordat
per la teva forma de ser.Suposo que és el que sentiu en referència a
l´Oriol.Aquesta pàgina és un bon motiu i una acció que us honra.És realment
emocionant que hi hagi gent que intenti explicar com era una persona que ja
no hi és.
És precisament,per aquesta raó la que jo,en Jordi,que no sé
res de vosaltres,m´he pogut adonar arran de les vostres paraules
escrites,quina classe de persona fou l´Oriol Carreras. N´estic segur que
ell sigui on sigui,estarà orgullós de tots i cadascú de vosaltres. Com ja
us he dit,hi ha hagut un moment que el meu cor ha plorat i més al escoltar
de fons els acords musicals de Black i la seva cançó "Wonderful life".Una
cancó que potser l´Oriol no va entendre i per això us va abandonar.És una
decisió que va prendre i que només els qui el coneixien millor,poden
opinar.Una decisió que de ben segur no comparteixen.
Aquest "petit
príncep",com li acostumàveu a dir,no morirà mai mentre hi hagi gent que el
recordi com feu vosaltres.Jo ara ja sóc un d´ells,una persona que no té res
a veure però que avui ha pogut llegir un tros de la vida d´una persona,una
persona que tant de bò hagués entès una dita com: "Si una vegada escoltes a
un nen preguntar per què el Sol ve i se´n va,diga-li que en aquesta vida no
hi ha llum sense obscuritat". La vida no sempre és meravellosa però encara
que no ho sembli,en algun petit petit racó sempre hi ha un raig de Sol per
il·luminar-nos.
Gràcies a tots i a totes per haver-me permès conèxier una
miqueta a "l´Uri". I tu,Oriol Carreras siguis on siguis,fes brillar amb totes
les teves forçes l´estrella que els teus familiars i amics han encès per a
tu. :)
Jordi
Soro (22-5-2004)
Oriol,
3 anys després.
Em
dirigeixo a vosaltres per a donar-vo's les gracies per a la seva
invitació per a la cerimonia de "celebració"
d'aquests durs tres anys que hem viscut sense el nostre Oriol.
Sento
no poder assistir-hi, però no disposo de temps actualment.
Aprofito per a felicitar-los per a la seva tasca en aquesta web,
que fa que tinguem una mica més a prop a l'Oriol.
Gracies.
Albert
Casadó Cardil (5-2-2004)
Bona
nit Oriol
Mireu quina nit mes neta!... Mireu quants estels que brillen, que ens
il-luminen, que ens observen des d'allí dalt! Enlairats en l'univers, com
partícules de fum ignorant les lleis de la física, amb llibertat, sense
imposicions, sense preocupacions, només existint, només vivint. La seva llum
abrumadora, els seus contorns facilment apreciats a ull nu, la magia en cada
un d'ells... Al admirar les estrelles m'envaeix un estat de pau, de serenor,
de tranquil-litat, mentre l'Oriol em fa l'ullet des de dalt i em diu que tot
va bé, que ell vetlla per nosaltres.
És difícil imaginar-se l'Oriol i no
veure'l somrient, no veure aquella mirada intensa i sincera pero, alhora,
innocent, que no donava lloc a cap dubte sobre la gran persona que era
l'Oriol. Les seves paraules dolces, les seves trapelleries, el seu gran
cor,...
Tanco la finestra i em disposo a anar a dormir. Dema al matí l'aniré
a visitar, vull saludar-lo i fer-li l'ullet, i dir-li que no es preocupi,
que restara en la ment de tots nosaltres, de tots els qui vam tenir la gran
sort de coneixer-lo i aprendre d'ell.
Fins sempre Uri
;)
Mariona Ferran Botey (06-10-03)
Hola de nou:
Aquesta tarda he obert el correu i he llegit la carta de la
Marta. Crec que encara va a l'EOI però no ho sé segur. Si hi va, enguany farà
4rt. A segon n'era la delegada.
L'anècdota que explica primera deu ser
d'algun dia que jo debia faltar perquè no la recordo, a no ser que fos la
mateixa que vaig escriure jo, però explicada d'una altra manera.
Allò del
primer petò sí que ho recordo. L'Oriol en saber què volia dir "baiser" en
francès es va possar vermellot. Gràcies a ell vam saber tots que aquella
paraula, tot i voler dir "besar" en francès antic, en el francès d'avui en
dia vol dir "fer l'amor". Després d`això, molts vam riure. Me'n recordo que
aquell dia l'Oriol, com de costum, va asseure's a la meva dreta. La cadira
que ocupava era la primera entrant a mà esquerra. A la segona era jo i a la
tercera en Julian.
Xabier Ferrer
(5 d'octubre de 2003)
L'Oriol, un bon company de l'EOI de Santa Coloma
Prompte farà tres anys
que l'Oriol ens va deixar. Anava amb mi a l'EOI de Santa Coloma i sempre
s'asseia amb en Julian i amb mi i fèiem els treballs de grup tots tres. Me'n
recordo quan entrava per la porta i deia "Bona tarda" fins que un dia Carmen,
la professora, li digué que havia de dir "Bon soir" en lloc del que deia. A
partir de llavors, l'Oriol així ho va fer. Encara me'n recordo quan un dia
havíem de fer preguntes a tots els companys de la classe. Era com una espècie
de qüestionari i l'Oriol va ser el que millor pronunciació tenia. La frase
era "sécher des chaussures au soleil". Pareix mentida però encara me'n
recorde. Com me'n recorde també que tot i no tenir 15 anys, ja era a segon
nivell de francès amb molts altres companys. Uns que en teníem 19, però
d'altres que en tenien 30 o més. La veritat és que la notícia fou un cop
molt dur per a tots, perquè tot i passar només quatre hores setmanals
amb ell, va saber integrar-se al grup i fer-se voler. Espere que allí on
estiga, estiga bé i pugam trobar-mos tots.
Xabier Ferrer i Meseguer, 3
d'octubre de 2003
Record
musical
Són
3 quarts de 2 d la matinada i demà mhe d'aixecar a les 7 per anar a l'insti,
però no puc dormir. Ja han passat ben bé 2 anys i ½ del pitjor 5 de febrer que
recordo però la veritat és que a vegades encara crec veure un Uri pel
carrer.
Vora les 12 m'he posat a escoltar el
cant dels ocells, i ves per on sempre m'entristeix. Això ha desencadenat un
efecte dominó que ha començat per entrar a la web, baixar-me el Cànon de
Pachelbel pel KaZaZ i posteriorment posar-me a llegir escrits: Els teus escrits,
tan característics pels teus aires subtils i irònics que mai havia sabut copiar
i moltes de les cartes que t'han anat escrivint els qui mai t'oblidaran. Per
avui et deixo però abans dacabar, per enèsima vegada i per despedir-me em
posaré el Cànon de Pachelbel, una peça que ara ja porta la teva
signatura.
Una
abraçada perduda perquè sempre recordis que mai estaràs sol.
Ferran
Ibañez (19 de setembre de 2003)
Per
l'Uri
Uri no et vaig conèixer de gran, però
si et recordem de petit,
anaves en cotxet i mig caminant al terrat de casa teva, mentres sopavem
convidats pels teus pares.
No et vaig coneixer de gran, però
si vaig coneixer els somnis de
pilot i d'informàtic dels teus germans grans, mentre la teva germana et
vegilaba..... no em costa imaginar com podies esser coneixent els teus pares,
molts records....
Joan
Martí i familia. (5 de juliol de 2003)
Recordar l'Oriol,
com a persona, com a amic, com a company, és una de les
coses més meravelloses que faig cada dia, al llevar-me, de bon matí, veient
els ocells volar, veient les fulles dels arbres moure's degut al vent que
flueix naturalment, sense cap mena d'incidència que impedeixi la seva
trajectòria,... tal i com feia l'Oriol. Les seves paraules, els seus gestos,
la seva mirada innocent però, alhora, tant penetrant,... El seu somriure
encantador i, al mateix temps, envejable, que no donava lloc a dubtar sobre
la seva seguretat, valentía, felicitat,...
Cada dia visito la seva pàgina
web, i cada dia em sembla diferent. Mai no tinc la mateixa sensació al veure
la seva foto, ni a l'escoltar el Canon de Pachelbel del principi, ni al
llegir els seus textos carregats d'ironia i humor difícilment trobats.
L'Oriol ÉS un noi genial. Un jove músic, un prometador informàtic, però
sobretot, una GRAN persona.
Tot el dolor s'ha convertit en record, la
cobardía en comprensió, i l'apreci en amor.
Ara, cada nit, a l'observar
els estels penso en ell, en la brillantor de la seva mirada quan parlava, en
la seva claredat de pensaments i, sobretot, en la proximitat entre
nosaltres.
Que sàpigues que el teu record perdurarà fins sempre en el més
profund del meu cor.
Fins sempre, Uri!
UNA AMIGA QUE
T'ESTIMA
Mariona Ferran Botey (2 de novembre de 2002)
Sempre
tindré el teu record
Oriol... Hem passat moments
tant feliços amb tú que mai els podré oblidar, sobretot
el dia que vam anar a la carpa (la primera vegada), va estar genial.
Encara que físicament
no estiguis amb nosaltres, se que ens pots escoltar i en tot moment saps que
tothom t'estima moltissim.
Et trobem molt a faltar.
Moltes abraçades
i petons.
El teu amic David Mora
Garcia. (Finals de l'estiu del 2002)
O
Angels,
doneu-li aquesta carta a l'Oriol.
Hola Oriol, a tu no t´hem conegut, però aquest
estiu hem conegut als teus pares. Allà dalt a Campelles.
La teva mare te la mirada dolça i un xic trista,
com la teva de la foto. El teu pare un posat serè que reconforta.
Quan tots ens retrobem allà molt mes amunt que
a Campelles , allà on tu estàs, veuras quantes rialles!! Però mentre tant, pensa que els teus pares estan
en bones mans. Un petó volador *
Quim i Montse
(Mataró, 23-8-2002)
Estimar
El
que sento en aquests moments, es un sentiment massa fort per a
mi.
El dolor de la pèrdua dun amic, es tan
dolorós, que quan tel trobes de cara, no li saps reaccionar. Era la primera
vegada que patia la separació per a sempre més dun ésser. El dolor que sentim
cadascun de nosaltres es gradual, ja que jo no el coneixia tan, com per a
exemple els seus amics dinfància.
Havia
anat més dun parell de cops al cinema amb ell, havíem quedat tots els amics i
sistemàticament cada dilluns anava a la plaça del gas, per a veurels a tots i
per poder parlar una estona, breu, però sempre amb un gran toc
dhumor.
Laltre
punt en comú que teníem era que els dos erem grans assidus al xat i per tan cada
dia ens veiem a traves de la pantalla i xerràvem de les nostres coses, sempre
escoltant-nos mútuament, i alguns cops esperant consell de laltre ,ja que no
ens calia dir que estàvem malament, en la nostre forma descriure veiem lestat
dànim de laltre.
Teníem
una gran amistat, ja que sempre ens anàvem fent petites bromes, amb ell vaig
tenir el gran plaer de passar molt bons moments, que per sempre més quedaran
gravats en el meu cervell, i per ningún motiu els penso
esborrar.
Ell minspirà una confiança fora de lo normal,
no se quin era el motiu, però semblava que ens coneguéssim des de ben petits, i
això feia que parléssim de tots els temes sense ningún tipus de por envers ells.
Avui
fa per a la nit farà dos dies que es mort, el medi informatiu per el qual mho
van dir, va ser molt xocant, ja que va ser per el xat, i en un primer moment, ni
jo ni altres persones ens ho vam creure, vaig decidir trucar a una amiga comuna
dels dos, que anava al seu mateix col·legi, i va ser en sentir el primer mot de
la noia quan la meva cara passà a tenir un to molt pàl·lid, la noticia era
certa, ell era mort, en penjar la meva una reacció fou la immobilitat em sentia
en un estat total de impotència, no sabia que fer, vaig decidir anar a dormir,
per tal de tenir una reacció correcta, però encara ara em costa molt assumir-ho,
mes ben dit, no vull assumir que ell sa
anat i no el tornarem a veure mai més. Ho intento amb tot el meu cor, però dins
dell queda la falsa esperança de que tot fos un malson, i esperant les paraules
màgiques que sortíssim de la seva boca dient-nos Estic bé, només una mica
empanat, com sempre, jeje. J!!
"
i
poses el seu típic smile del xat, amb el qual ens volia dir que estava content,
es llavors quan reacciono i em doncs compte de que la crua realitat es que luri
a marxat físicament, però sempre estarà
en els nostres cors i mai per res del móns ens deixarà i com deia ell, Sóc com
un déu(1)
i per tan sempre us vigilaré, allà on aneu o feu el que feu alguna cosa us farà
saber que estic amb vosaltres.
Sempre
trobaré a faltar les seves paraules, consells i altres coses que ell em donava
per animar-me i les paraules que jo li deia per tal que mai es desanimes i que
continues endavant.
URI
NO TOBLIDAREM MAI, I SIGUIS ON SIGUIS, SEMPRE ESTARÀS AMB NOSALTRES I NOSALTRES
AMB TU.
Anahy Mellado
(1) Per aquells temps l'Uri estudiava
Mitologia i li agradava molt.
|
Carta per l'uri
Se que fa molt k hauria d'haver escrit.. pero encara
avui... em preguntu com i perque u vas fer.Deuries tenir els teus problemes,amb
el poc temps k et vaig coneixer, per mi et vas convertir en el meu millor
amic,el teu nom encara resona ales orelles dels meus companys del minguella...
kuan al arribar a primera hora.. el primer k komentaba era k había parlat amb
tu. Parlar amb tu cada dia.. era com una vitamina per mi... tu erets l'unika
persona k em coneixia perfectament,sabia els meus defectes i els meus
punts...semblaba com si tinguessis un planol de mi.Era una sensació molt
agradable..,com si el temps hagues passat i ens coneixessim de fes molt. Fa tan
de temps k ho trobo a faltar... ara ya fa mes d'un any k no estas amb
nosaltres.Stiguis on estiguis et vui dir k vaig cumplir la meva promesa, e stat
ala llauna fent batxillerat humanistic, xo per coses k tu ya sabies.. u e
deixat...Tu em vas ensenyar a no renunciar mai a un somni,el meu somni sempre
sera poder estar amb tu. No arribaras mai a saber lu molt k et trobo a faltar.El
sol fet de pronunciar el teu nom, les llagrimes se'm salten i els records
m'envaeixen.
Todos somos angeles de una sola ala,debemos abrazarnos para poder volar.(
espero k estiguis on estiguis,sapigues k mai t'oblidare i k si em sens...
esperem on estiguis ke t'anire a buscar.)
^Anahy^ |
Benvolgut Joan, Hem rebut la teva sol.licitud acompanyada de la nota del primer aniversari de la mort del teu fill. Vull que sàpigues que no ens ha deixat indiferents. T'agraïm que hagis considerat compartir amb nosaltres la memòria i el dolor i en fer-ho ens hagis regalat vida entre tant paper.
Els treballadors de la Secció de Gestió de Personal de la Delegació Territorial B-II (Comarques):
Mònica Alonso, David Arenas, Anna Bernal, Fina Caballer, Delmiro Campos, Esther Carrillo, Mar Codina, Susanna Corral, Anna Corredera, Ma. Jesús Corredoira, Ma. Dolors Faura, Montse Fluriach, Vidal Grau, Mar Huerta, Lali Lalueza, Inés Mateo, Rita Melendo, Paco Montesinos, Marga Mula, Esther Padreny, Carme Pérez, Ma. Cruz Remesar, Rosa Rico, Dolors Ripoll, Jordi Salgado,Gemma Seca, Salomé Talón, Noelia Valles, Ramon Vela, Thais Vilarrasa, Raquel Yagüe, Júlia Yebra.
Barcelona, 6 de febrer de 2002
|
El departament d'electrictat-electrònica de l'I.E.S. La Bastida
es vol afegir als actes en memòria de l'Oriol i et vol manifestar a tu Joan i a tota la teva família el nostre suport i ànim. A més a més volem donar-te les gracies per recordar-te de nosaltres en una data tant significativa per a tu.
Departament d'electricitat-electrònica
|
|
Encara no paro de pensar amb tu i amb lo quens feies riure a tots cuan avans quedavem junts;recordo que sempre arribaves una micona tard i tal i lo be quens ho vam passar aquella tarda que vam quedar la Blanca, tu, el Joan-Manel i jo;i vam anar a Barna ploven!! I cuan ens deies quens presentaries al teu pare i tal,va estar molt be, llastima que vas fer el que vas fer pero saps si haguessis esperat una mica mes fins el dia 14 el dia dels enamorats, qui tu saps hagues estat teva.
Mai sabrem les raons del per que de la teva decisió pero sabem el bon noi que ets, i el que t'esforçaves, ademes a quedat demostrat que no en tenies de pocs amics al reves en tens molts!! i de bons!! i aixos es lo millor de tot; ara de mica en mica ja anem aceptant la situació pero el que mai deixarem de banda es el que ets unic!! en tots els sentits.
Bui que sapigues alla on estiguis que sempre menrecordare de tu i amb no bons records si no amb bonissims!! Amb aixo dic que sempre et tindre honor, respecte i reconeixement i bueno et vaig fer una promessa i fins ara la he complit i la seguire complint!! Bueno em vaig despedint no he pogut dir mes coses de tu no per que no en tingui mes de records si no per que el que vas significar per mi i per tots no es pot expressar.SEMPRE ET TINDRE EL TEU RECORD.
Sandra.Valero,Arroyo.
Hola a tothom!
Una amiga m'ha enviat un e-mail engrescant-me a "pregar
per Internet"... Com?!?!?! És possible? Doncs sí! No penseu que són les
pregàries virtuals que acaben a la "papelera de reciclaje", això és diferent...
ideal per quan estàs a la feina o agobiat als exàmens... no us ho explico perquè
ho heu de comprovar vosaltres mateixos... Val la pena, si us agraden les
pregàries amb estil Ignasià.
Cada dia hi ha una proposta diferent. Ara ja no
hi ha excusa per dedicar 10 minutets a la pregària.
Aquí teniu la
informació: ESPAI SAGRAT. Un moment de pregària a través d'Internet i en català.
Aquesta és la direcció: http://www.jesuit.ie/espaisagrat/index.htm
Versió en català realitzada pels Jesuïtes de Catalunya.
Espero que serveixi de profit per algú. Un petonàs a tots ... i molta
pau al cor! ;)
GEMMA
Cartes
d'en Josep Lluís a l'Oriol
Per la seva extensió i assiduïtat apleguem aquí
totes les cartes d'aquest estimat cosí de l'Uri que no el va conèixer
personalment per un d'aquests lamentables distanciaments que a vegades es
produeixen a les famílies. Es va haver de produir un cataclisme per a que tot
tornés a ser el mateix d'abans. Llàstima. |
|
|