[Inici] [Biografia] [Escrits de l'Uri] [Cartes a l'Uri] [Llibre de visites] [Racons] [LA FUNDACIÓ]
 


ESCRIURE
(
ESCRIBIR)

LLIBRE DE VISITES (del llibre de l'ORIOL)

(Escrits rebuts i ordenats de forma ascendent)

 

 

Vídeos de l'Oriol

 

Gràcies a tots per mantenir viu el record de l'Uri.
( des del 5 de febrer del 2001)



Recuerdos

Después de tantos años

Aquí un antiguo compañero de clase te recuerda de una manera muy especial.
Me acuerdo cuando me explicabas los problemas que no sabía hacer en clase, tu paciencia, alegría, comprensión. Justo te sentabas detrás de mí en 2 de la ESO y recuerdo tus bromas en clase y lo bien que lo pasábamos todos contigo.
Después de tantos años sin verte..
ver el video me ha emocionado mucho y he recordado una etapa de mi niñez en la que tu estabas.
Se que estés donde estés tienes que estar orgulloso de saber que aún pasando tantos años.. las personas siguen acordándose de ti!

Un Abrazo compañero.

Antonio J. Márquez

Oriol's CyberSpace             Thursday, Mai 12, 2011                 00:49 AM



Hola Uri de nou i un any més

. Però aquest no n'és un de normal pq ja fa 10 anys que ens vas deixar. Encara no podré entendre, ni entendrà la teva família ,el perquè. A vegades miro al cel i veig núvols, foscos, negres, lletjos... no m'agraden pq en va ser un, un maleït núvol negre que se't va emportar un dia. T'ho he de tornar a dir Uri, sí estic enfadat, sempre ho estaré pq ho vas fer. Mira el que t'has perdut. Mira tot l'amor dels teus pares, familiars i amics que encara et podien seguir donant... Mira les coses que t'has perdut. Sempre t'ho retreuré però espero que allà on estiguis ho estiguis veient i la teva penitència sigui protegir a tothom qui et va estimar en vida. Em sembla just, tant de bo sigui així.

Un dia m'ho diràs? Espero que sí pq gràcies a ells jo també t'estimo, a la meva manera, amb molt de carinyo. Ets molt especial Uri, ho sabies, no? Pq si no t'he d'explicar un munt de coses d'aquest any i pq si no ho faig avui que ja és Sant Jordi? Recordes la Diada, oi? Catalunya al carrer, llibres i roses per tot arreu. Crec que també t'agradava.

Saps Uri, amb la Virgi i seguim molt bé, un any més, i els teus pares ja la coneixen en foto, els hi agrada! I sempre hem desitjen el millor, com jo a ells. A tu també t'hagués agradat si ens haguéssim conegut un dia per
casualitat. Vam anar de viatge a París aquest any i va ser tot molt bonic, però a l'estiu ja no tant... la gosseta de la Virgi, la Lia, se'ns va morir el 25 de Juny. Tenia 12 anys i la tristor va envoltar una mica la nostra vida. Encara la trobem molt a faltar, sobretot ella, i ho anem superant mica en mica. Com van superant mica en mica la teva família la teva pèrdua però no faran mai, pq això és impossible. Ho veus Uri, les bones persones es troben a faltar, et trobem a faltar.

M'acomiado dien-te que malauradament, el nostre Barça no va poder guanyar la copa d'Europa a Madrid però sí la Lliga i et torno a prometre que si arrivem aquest any una altra vegada a la final i hi vaig, et portaré amb mi, ja ho veuràs. És una cosa que els hi vaig prometre als teus pares. Pensa en el número 8, només això. :)

Uri, siguis on siguis, cuida't i cuida a qui estimes. El teu "amic" Jordi que de tant en tant, pensa en tu i t'estima. Gràcies i descansa en pau.

"Oriol ve d’oriolus, daurat, ocell daurat, ningú el veu,
sols se l’escolta en la fosca del bosc
".

Canta i canta dins de l'obaga... perņ pocs saben veure'l

Jordi Soro Martí 23/4/2011



Una professora que et recorda

Vaig ser professora de l'Oriol i en guardo un gran record: la seva actitud a classe, la seva capacitat de ser amic de tothom, el seu èxit entre les noies la seva capacitat de sobresortir en totes les activitats escolars...

De tant en tant, ell s'ensenyoreix dels meus pensaments i això em posa molt trista però no em sento amb ànims de participar en els actes que feu en memòria seva.

Una antiga professora del Pompeu.


Oriol's CyberSpace                   Monday
, February 7, 2011                1:09:05 PM



querido amigo!!!!!!!!

estimado amigo!!!!!! me acuerdo de ti a menudo, eras, eres y seras una
de las personas que mas quiero ya que vivimos muy buenos momentos en el
instituto, siempre estabas ayudandome en classe y aconsejando en mi vida en
general. nunca olvidare el dia que me entere de esta mala noticia fue uno de
los peores de mi vida, espero tener la suerte de volver a verte sea donde
sea, siempre en mis pensamientos. Gracias por haber existido en mi vida.

daniel alvarez

Oriol's CyberSpace                         
Friday, February 4, 2011                           9:13:05 PM



Gràcies Anahí...



Tu ja saps...                          x
, Gener x, 2011                           x:xx:xx XX




Nou anys que et vam acomiadar!

Ja fa nou anys que et vam dir adeu i no ens oblidem.

Oriol, t' estimem! 

 
Manel (tutor Pompeu)

Oriol's CyberSpace                 
Sunday, February 7, 2010               6:28:56 PM

 

2009 un any per recordar

Hola Uri. Ja torno a escriure't un any més per dir-te moltes coses! Primer de tot, gràcies per seguir fent recordar a les persones com eres i pq el teu record segueixi intacte. També pels teus pares i familiars q un any més, ploren la teva pèrdua PERÒ mai deixen d'estimar-te. Allà on estiguis, protegeix-los sempre, q la teva estrella els il.lumini amb més força q mai.    
continua...>
 
Jordi

 En Jordi Soro a la Finale 2009 de Roma.  En el seu cor portava a l'Oriol. Grącies.

2009 ha estat la millor temporada del Barēa en tota la seva histņria.  VISCA EL BARĒA!!!

Oriol's CyberSpace                   Friday, February 5, 2010                 3:33 AM

 
 
La nostra felicitació per a tu. BON NADAL !!! Nadal 2009



Nadal màgic

Avui dia 25 de Desembre he tingut l'oportunitat de conèixer la vostra història, en un dia molt especial... A vosaltres familia us envio molt d'amor i molt d'ànim sóc incapac d'imaginar el que haureu viscut, a tu mare la teva carta m'ha fet plorar com si la pèrdua hagués estat meva, i a tu estimat Oriol dir-te que mai deixis de jugar amb els angelets que tens al voltant, i mai deixis d'estar a prop de la teva mare. Estimada familia jo ja no us podré oblidar mai. Una abracada sincera, Noemi.

Noemi Bellés 
 
Oriol's CyberSpace                   Friday, December 25, 2009                 9:55 PM

 

Menció Especial per a l'Oriol

Volem que sàpiga que la Junta organitzativa del 2n Certamen Literari Badalona Jove ha prés en consideració la seva admirable decisió de presentar
un text que, per voluntat pròpia, resta fora de concurs.



Davant aquest fet, i conscients del seu transfons, hem decidit oferir una menció especial fora de concurs a la memòria de l'Oriol, com a mostra de respecte i gratificació.

Així, tenim previst fer-li entrega d'un detall a l'Acte d'entrega de premis de demà divendres a la vegada que li oferim la possibilitat de dirigir unes paraules al públic, si és aquesta la seva voluntat.

Degut a això, li preguem ens confirmi la seva voluntat d'assistir demà a l'Espai Betúlia (Biblioteca Can Casacuberta) a les 18h per poder programar les intervencions.

Res més, moltes gràcies per la seva col·laboració.

Junta Organitzativa
2n Certamen Literari Badalona Jove


Oriol's CyberSpace                   Thursday, April 16, 2009                     4:36 PM

 

Uri, un any més i et recordem

Hola Uri, de nou un 5 de Febrer em fas escriure unes lí­nies q no voldria però així és la vida.

Sé q ens vigiles allí on estàs i crec q aquesta vegada ho fas bé pq la teva famí­lia és molt bona i sempre es porta agradablement amb mi. El teu pare especialment. Protegeix-los molt i amb totes les teves forces pq sempre t'estimaran i et recordaran.

No et pensis q tens només l'estel q et van concedir, ens el contrari, són molts estels junts q tens, amb la forma de tothom qui et va estimar.

Jo en sóc un, un q està al cel de Barcelona.

Què vols q t'expliqui de mi? Estic molt feliç, segueixo amb la meva xicota la Virginia i tot genial. Pot ser hi tens alguna cosa a veure? Segur q sí. ;)

Avui, t'envio una foto pq la puguis veure.

Saps? Aquest any serà molt especial, pq acompliré un somni i és viatjar a Japó! Hi vaig amb amics i la Virginia al Març, sempre he volgut anar-hi i l'any q ve t'explicaré què tal és. I et prometo q et deixaré la millor foto de Japó pq la puguis veure al teu espai web. La teva famí­lia s'encarregarà de tenir-la aprop teu. Jo crec q t'agradarà.

Uri, descansa molt i vols q et digui un secret... shhh el teu Barça jeje, aquest any va molt molt bé, i ja veuràs com farem grans coses, podem guanyar de nou moltes coses. T'ho explicaré d'acord?

Descansa en pau, Uri , t'enyorem i allí on siguis, per favor t'ho demano, fes fora akells núvols negres lletjos q van passar un 5 de Febrer, no els volem.

"Oriol ve d’oriolus, daurat, ocell daurat, ningú el veu,
sols se l’escolta en la fosca del bosc
".

Canta i canta dins de l'obaga... perņ pocs saben veure'l

Jordi Soro Martí­ 5/2/2009 --

Oriol's CyberSpace              Thursday, February 05, 2009                 2:48 AM

 

Un Angel que sempre ens cuida

Pasen els anys pero ningu que t'hagi conegut, pot oblidar el teu somriure, les teves ganes de fer coses. Ets un exemple per tots, sempre  que staba amb tu pensaba com podia ser que tinguessis tanta força i tantes ganes de fer coses, yo encara que sent una mica mes gran habia perdut les ilusions de fer coses, viure experiencies...

Ara cada dia sento que  un angel m'anima a no decaure, a no deixar els meus somnis, a fer que pas a pas la meva vida tingui un sentit. Xo el meu cor mai podra ser com abans... desde que vas marxar no crec k nigu que et conegues hagi pogut tornar a riure,
com u feiem cuan estabem amb tu.

Que la teva llum sempre ens ilumini.

T'estimo i t'estimare per molt k els anys passin

Anahi

Oriol's CyberSpace                 Tuesday, January 27, 2009                 4:04 PM

 

hola

stiguis on stiguis se k estaras be de totes maneres no hi ha dia k no pensem en tu han hagut molts cambis moltes coses k et boldria comentar totes bones algunes no tan bones et demano perdo x no aberte escrit avans pero la veritat es k no podia fer-ho estic no masse be en cambis molt constants de totes maneres malgrat tot ara et puc dir k força be t estimo molt molts petonets fins aviat sempre estaras en mi de alguna manera o de una altre.

hola oriol soc la carme


Oriol's CyberSpace                   Monday, January 26, 2009                12:09 AM

 
La moneda de 500 Pesetas



Hola Oriolet (como te llama tu padre), hace mucho tiempo que no te escribo, no pensaba hacerlo, presiento que no tardaré mucho tiempo en estar contigo. Han pasado ya casi ocho años desde aquel día y me parece que fue ayer. Próximos a este octavo aniversario me he decidido a escribir nuevamente en tu libro porqué en todo este tiempo nadie de los que lo saben han contado de ti una historia que considero muy bonita y representativa de tu forma de ser i estar en este mundo material, yo diría que ejemplar. Tal vez haya sido por “modestia familiar”. Pero pienso que no se puede ocultar, que todos los que te quieren han de conocer una faceta más de tu paso entre nosotros. Yo la conozco porqué tu padre se sinceró un dia conmigo y me la contó. Si supieses cuanto te quiere detrás de su silencio inmerso en ocupaciones sinfín (tal vez excusas para no pensar demasiado).
¡Burro de mí! Si tu ya sabes todo eso y mucho más.

continua...>

Julio Sardoy (Madrid)


Oriol's CyberSpace               Monday, January 5, 2009             11:59 PM

 

Bones Festes

Hola! Com que no se fer anar l'ordinador, espero que arribi Nadal per poder-vos fer arribar les meves felicitacions per a tota la familia via internet.

I l'enhorabona pel Nil!

Feliç any nou!!

La Tia Isabel

Oriol's CyberSpace               
Thursday, December 30, 2008             9:27 PM

 

 Una carta amb retard pero amb molt amor

Hola Uri, fa uns dies estava escoltant la radio sense fer res més i van posar aquella cançó del Black, la que un dia et vaig fer buscar per Internet i que tu, com sempre, em vas trobar ràpidament, recordo la il·lusió que em va fer, desprès de tants anys sense escoltar-la, que tu en un moment la tinguessis sonant pels altaveus del teu ordinador.Com tantes altres vegades, el germà petit era el que agafava de la ma al gran, sempre disposat a ajudar-me, prèvia la còmplice mirada de: "que vols pardo?"

No ser perquè vas ser tu l'últim en arribar. Bueno, si que ho sé, perquè encara que fossis el nen, així quedava més palès que en l'ànima tu has estat sempre el meu "germà gran".

Encara que sé, que ja fa temps que no et puc veure ni tocar, no ho sento així dins meu, sempre sé que estic molt a prop teu, que encara m'ajudes i em protegeixes, com el "germà gran" que sempre has estat, que puc mirar el teu retrat i saber quan t'enfades amb mi i quan estàs content, quan sense dir res i creient-te que no me'n adono, em dones un cop de ma. Per tot això i més, et vull donar les gràcies.

Un peto del que ara es el nano i que espera que arribat el dia, li donis la ma per a que no es perdi.

Ara mateix, escrivint-te, si que et trobo a faltar.

P.D. El "paquet"
Voleu veure que hi ha dins del farcellet? que m'has enviat ha arribat bé, de nom li hem posat Nil. Gràcies.

                                                               El teu germà Oswald

Oriol's CyberSpace               Monday, December 22, 2008             10:01 PM

 

HOLA

HOLA SOLO DAR APOYO A ESTA FAMILIA, YO NO CONOCI AL ORIOL
PERO SI A SU HERMANA ELENA EN EL INSTITUTO

UN ABRAZO

DAVID C.

Oriol's CyberSpace               Wednesday, November 19, 2008             2:50 PM

 

Un poco mas humano

Oriol el pasar este rato contigo ,me hace sentirme muy bien ,no necesito el haberte conocido personalmente ,porque ya te conozco ,por el amor que leo cada vez que te visito,a traves de tus padres ,amigos y todos los que se asoman a tu ventana y tambien sigo mirando tu estrella cuando lo necesito ,eso me ayuda mucho ,un besito
ea3eu

Oriol's CyberSpace                   Sunday, July 20, 2008                 10:22 PM

 

L'Oriol i la festa del correfoc

El correfoc, la festa preferida de l'Oriol (aquarel·la de la seva mare, l'Elena, juliol 2008).

DaBlakSan està a punt de néixer.
Alegria que s'encomana.

1986 giravolts s'han comptat.
El Sol. Llum que escalfa.
Un juliol que estavella el rocam.
Migdia.
Somriu? doncs: pau que porta.
Plàcida infantesa.
Temps de descobriments.
Alegria que s'encomana. Ell riu i riu.

 Amics a dojo, adéu a la timidesa.
Festa!  Correfoc!  Diables!  Festa!
Pim!  Pam!  Boom!
Lluents espurnes salten.
Guspires cremen el braç nu.
Resplendors que enlluernen.
Llamps, i trons que ressonen.
Corredisses.
Crits de vella i nin petit.
Fum i olor a pólvora,
Alegria que s'encomana. Tots riuen.

 Callem de sobte. L'esglai és aquí!
Ens mirem en silenci.
On és el portant de l'alegria?
No hi ha resposta. Tots muts.
Temps que passa i passa.
La Lluna, llum que gela.
Llum tranquil·la i freda.
Silenci clamorós.
Bany de realitat.
On vius? a Califòrnia dius?
Noi! Noi! Torna!
O sinó,
fes-me una cabanyoleta a la platja.
Ja vinc!  Ja hi corro!
Quina dolçor...
Alegria que s'encomana. Tot el paradís riu.

 (avui fa 22 giravolts que va néixer l'Oriol)

Tu ja saps qui sóc.

Oriol's CyberSpace                   Sunday, July 20, 2008                 0:04 AM




Hola de nou

Bé Oriol,
Uns anys després, torno a ser el teu company de classe de
l'EOI, el Xabi. Des de feia temps no havia gosat escriure't però ara torna a ser el moment de fer-ho. La veritat és que me'n recordo força de tu en molts moments de la meva vida, la qual cosa em fa visitar la teva web i veure-hi què hi ha escrit. Sembla mentida, però ja han passat 8 anys des que ens vam conèixer a l'EOI de Santa Coloma. I el temps passa per a tothom i en mirar enrere només veiem records. D'alguns els voldriem esborrar i d'altres fer-los presents.
La resta de companys també fa molt de temps que no els veig. Cadascú ha fet la seva vida, però de vegades molts es reuneixen i es troben. Jo hi he anat en algunes ocasions, però el fet d'estar sempre ocupat els  caps de setmana amb el tema del futbol m'ho impedeixen.
El Santi, per exemple, ha tingut una filla, i crec que la Raquel també. L'Ester es va casar fa ja vora dos anys i crec que està en estat o ho estarà aviat. El Julian viu amb la seva dona.
I jo estic amb la Marta, encara no ens em casat, però espero que ho puguem fer algun dia, i treballo de professor de francès a Sta.Coloma. A les tardes vaig al Seminari per estudiar Ciències Religioses. La veritat és que el Senyor ha estat un pal de paller per a la meva vida, especialment en temps de dificultat com van ser la pèrdua d'éssers estimats.

Bé Oriol, per ara aquestes lletres acaben aquí. Espero poder-te escriure més sovint.

Una abraçada del teu company d'EOI,

Xabier Ferrer Meseguer

Oriol's CyberSpace                   Friday, March 21, 2008                 1:22 AM

 

Sóc la Vinyet...   ja he arribat!!!

Uf!!! quin ensurt, una mica més i em perdo pel camí...  però com sóc molt tossuda aquí estic, nueta, amb el farcellet mig desfet i el pa que no sé on posar-lo; sota el braç no em sembla massa higiènic, però en fi, tot sigui per representar bé el paper...

Voleu veure que hi ha dins del farcellet?

Oncle Oriol, tal i com et vaig dir, només arribar al planeta Terra m'he colat a les pàgines del teu llibre i he escrit la carta que em vas suggerir allà dalt, a l'estrella. Espero que em vinguin a rebre en Ricard i la Núria; en Ricard, el teu germà i que és el meu pare, i la seva dona, la Núria, que és la meva mare. No et preocupis, faré el que em vas aconsellar: els hi donaré tota la canya que pugui. Els pobres no saben tot el que he après amb tu allà dalt.

Ah! també explicaré a tothom que t'han ascendit i que ara t'encarregues del disseny de la Gran Xarxa Sideral. Com presumiré de tiet davant les amiguetes i amiguets que faré aquí a baix!

T'enyoraré molt oncle Oriol...

Rep una forta abraçada de la teva neboda: Vinyet

Catalònia (planeta Terra)        
 Thursday,  March  06,  2008          3:00 AM


 

hola

Revisando mis favoritos, he dado con tu pagina.

No recuerdo por que guarde tu pagina.

No te conoci.

No conozco tu historia.

Aun asi he sentido que algo muy importante ocurria en mi interior. Tu pagina ha hecho que hoy yo quiera ser mejor persona.

jl

Oriol's CyberSpace     Wednesday, 
February 6,  2008         10:27:52  PM

 

Ànims sempre per a tots vosaltres

Hola de nou i un any més els hi escric pq m´agradaria donar-lis una forta abraçada d´ànims per a tots vostès en un 5 de Febrer més.
Fa temps q els recordo i per això no hi falto pas en akest dia.
 
La meva vida akest any ha estat bé, els hi he de dir q fa ja 8 mesos q estic amb una xicota de nòvia i hi estem molt bé, ella es diu Virginia.
En breu els hi enviaré alguna foto actual meva i alguna amb ella pq em pugueu tornar a veure.
Res més, q estigueu sempre el millor possible i molts ànims a per a tots: en Joan, Elena i tots els familiars i amics de l´Uri. Una abraçada molt forta des de Barcelona de part d´en JORDI q us recorda des de la distància. =)
Oriol, descansa en pau.

"Oriol ve d’oriolus, daurat, ocell daurat, ningú el veu,
sols se l’escolta en la fosca del bosc
".

Canta i canta dins de l'obaga... perņ pocs saben veure'l

Barcelona                   6 de febrer de 2008               2:32 h    

 

No t'oblidem

Passen els anys i no hi ha dia que no et recordi, es increible que al pensar en el passat,m'hagis donat tanta força i k actualment continuis enviantmela.

Porto tota la nit pensant en anar a veuret, pero no puc,per mi sempre estaras viu dins dels cors de tots els que t'estimem i se que tu hauries desitjat que els k t'envoltaven estiguessin b. No se si es cobardia o que, pero tu vas ser la primera persona k estimaba que vaig perdre i desde llavors no e pogut tornar anar a veuret.

Els anys man demostrat que tan sols amb 14 anys erets millor persona del k molts seran mai, tenies un seny, una ilusio y una felicitat que ningu podra oblidar mai

Ets l'angel que ens cuida i procures que sapiguem que segueixes amb nosaltres.

Als pares i germans de l'uri , tot el k es diu es poc, i per molt k passin els anys,hem cambiat, hem apres d'aquest cop que ens ha donat la vida,pero el buit del cor no tornara a omplirse,sols els nostres records ens donen les respostes a moltes preguntes.

Ens estimaves i t'estimavem i no cambiará MAI

                                                                               Anahi mellado


Oriol's CyberSpace.       Tuesday,  February 5 , 2008         02:09:36 PM

 

B7s

No sé per què, però, de sobte, m'he enrecordat de tots vosaltres d'una forma molt viva (sovint ho faig). Supose que escriure ací era una tasca pendent des del dia que vaig conèixer a Helena... Jo no vaig conèixer l'Uri, però "aussaes" que m'heu parlat d'ell. He compartit dies de feina i també d'esbarjo a la vostra casa i sempre recorde de forma molt intensa l'amor que es respirava en la vostra casa... Era un amor que regalàveu a tots els que passaven per allí i que, en certa forma, provenia també de l'Uri. Estava present tot el temps, com si mai havera marxat (en certa forma no ho ha fet mai, viu de forma molt intensa al cor de tots vosaltres, i per extensió al nostre).
Us envie mil b7s des de Sueca.

                                                                     Fran  

Sueca (València)            Dimecres, 30 de desembre de 2008         23:53:05

 

ENCANTADA DE CONÈIXE'T, URI

Estimat Oriol, també per a tothom que l'estimava, especialment la seva mare, l'Elena:

Jo també em dic Helena. No coneixia l'Oriol, sóc la parella d'un amic d'ell...
m'ha indicat la pàgina, ja m'havia parlat molt de l'Oriol... sempre m'havia arribat al fons del cor la seva història. La magnífica persona que era, la manera de deixar-nos i l'amor i felicitat que ha regalat aquets 14 anys...

Tinc un fill d'un any, l'adoro amb tot el meu cor. Elena, t'envio tota la meva força, a tu i a tota la família de l'Oriol, perquè ha de ser la cosa més difícil del món superar un tràngol com aquest. Us felicito per la web, és PRECIOSA. És l'acte més bonic que podíeu fer per la vostra estrella, l'Oriol. Em solidaritzo, us envio amor i força, vesso llàgrimes per l'Oriol i per vosaltres i els meus millors desitjos us faig arribar des del meu cor.

                                                              Helena T. S.

Oriol's CyberSpace.             Wednesday,    November 28, 2007     2:12:24 AM

Gràcies a tu Helena, i a la teva parella, l'amic de l'Oriol.
Segur que l'Uri està molt content de saber que un amic seu ja es pare. Nosaltres també.


 

que dios te bendiga

felicidad ere mui in telijente si gue asi

                                                        
daniel santana alberto

Oriol's CyberSpace.             Wednesday,    October 10, 2007     4:45:11 PM

 

 Desde Barcelona con cariño

Juan, Elena....queridos todos.

Ahora que tengo acceso a ésta sorprendente herramienta  que es el correo electrónico (tu, Juan sabes lo refractario que he sido siempre a todo lo que en modernidad superase al teléfono), no quiero dejar de expresar en mi nombre y en el de los míos, el afecto  Mįs, mįs... mucho mįs. que nos tenemos desde hace años.

Ahora que el tiempo ha hecho que el recuerdo de Oriol sin borrarse se haya dulcificado, me resulta mas fácil escribir  éstas pobres lineas cargadas de sentimiento.

Animo, Oriol nos espera y  seguro se alegra de las cosas buenas que, a veces con cuentagotas, la vida nos ofrece.

Un inmenso abrazo.
                                                                                                 santiago joven y familia

Barcelona, 6 de octubre de 2007      9:07:38 PM


Seguro que Oriol también recuerda la piña de vuestras manos entrelazadas con las nuestras
el día de su partida. Eso es más que afecto.


 


COM POT SER?

Com pot ser que tinc la certesa de que ets al meu costat sempre que et necessito?
Com pot ser que em puguis donar tant quan jo t'he donat tan poc?
Com pot ser que la darrera nit hagi vist el teu estel brillar
obrint-se espai entre els núvols?
Com pot ser que encara m'acompanyis per tots els camins i no et cansis de la meva manera de fer ?

No se com pot ser que de vegades no m'enrecordo de donar-te les gracies per tot això !

Tants interrogants.. tants records... tant per aprendre...

Em despedeixo amb una frase d'una peli que se t'agrada :

 "He visto cosas que ustedes no creeran.
Naves de ataque en llamas más allá del hombro de Orión.  

He visto rayos-C brillar en la oscuridad cerca de la puerta de
Tannhäuser.    
Todos esos momentos se perderán en el tiempo, como lágrimas en la lluvia." "
..........."
 

                                    Tu ja saps qui soc.

Oriol's CyberSpace.             Tuesday,    September 04, 2007     11:07 PM

 

ET RECORDEM 

Avui que tenim l'àvia Isabel a casa li hem ensenyat la pàgina web de l'Oriol, i ha volgut escriure unes paraules i un record per a tota la familia.
Se'n recorda molt de tots vosaltres!

Molts petons i abraçades per a tots!

La Tia Isabel i Familia

Badalona, 2n dia de la Festa Major del 2007 3:35 PM
(Tal dia com avui de fa vuit anys, l'Oriol i en Jordi eren a París. Avui hi és en Jordi sol.
Com se'n recorda d'ell i dels llocs que varen recorre junts!)


Gràcies Tia i Familia, nosaltres també estimem a qui recorda l'Oriol.
Fins sempre.


 

Saludos
                                            
Hola Oriol, solamente quiero saludarte y pedirte un favor, si alguna noche ves que te estoy mirando, guíñame un ojo,Įnims EA3EU !!!para que yo también pueda sonreir,

que últimamente lo necesito.   Gràcies

EA3EU

Badalona, 6 de juny del 2007 10:16 PM


 

Del mejor amigo de tu hermano

Ya hace seis años que el Oriol dejo un hueco en nuestros corazones y hace mucho tiempo que quiero entrar en esta pagina, pero quizá por pena o por no querer recordar no había entrado todavía.

Vi nacer a Oriol, yo iba al colegio con su hermano mayor y me apena mucho que acabara su vida tan pronto. Me duele más por sus padres ya que yo también soy padre de dos niños y no quiero imaginarme jamás pasar por una situación similar.

Tengo dos recuerdos muy profundos del Oriol de los muchos recuerdos que tengo. Uno es el Oriol muy pequeño y sentado delante del ordenador escribiendo con el teclado a una velocidad que me dejó alucinado, estaba en una especie que concurso de hackers informáticos de todo el mundo en el que el iba en muy buena posición. Y otro es tocando el violín en su casa, nunca había oído un violín en directo y os aseguro que fue algo realmente hermoso.

Siempre lo recordaré y lo llevaré en un rincón de mi corazón.

David Sabater

Badalona, 8 de mayo de 2007 2:07 PM


 

Dia blanc

 
Avui es un dia blanc. Com tots sabeu, n'hi ha de blancs, de negres i de grisos. He donat un viatge per la web de l'Oriol i m'ha agradat molt, hi ha paraules i musiques molt boniques i també sentiments. El que tinc molt clar, i des de sempre, és què els que ja no hi són van física i espiritualment caminant al nostre costat, sobretot en els moments més difícils. Jo tinc per costum de parlar-hi i crec que escolten. Un petó molt fort de la vostra cosina Carmela.

Carme Carreras

Badalona, 24 d'abril del 2007 2:44 PM


 

El teu record 

Han passat 6 anys i et continuo recordant com si encara ahir estiguessis am nosaltres. cada dia que passa estic més segura que va marxar un àngel que el seu lloc era estar entre nosaltres pero per els teus motius vas decidir vigilarnos a tots des de d'alt.

Cada dia et tinc el cor, i se que m'observes es per això que cada matí desperto amb el petó d'un àngel invisible que em dona els bons dies.

Tots i uns dels records que tinc de tu son més que bons, són els records que sempre perdurarán.

Donan's forces en els moments que creiem que no podem més.Tu ets ki ens fa ser forts. Gracies Oriol.

T'estimo.
                                                                  Anahí

Oriol's CyberSpace.               Thursday, February 08, 2007 9:47 PM

 

Nota d'agraïment

No és costum de la família agrair públicament cada mostra d'amor a l'Oriol, però avui ho volem fer en la persona d'en Jordi, que no va conèixer-lo en vida, però que sembla que ha quedat atrapat al "parany" de la web. Rep Jordi el nostre agraïment que fem extensiu a quants amics i coneguts (virtuals o no) han escrit i també als que no ho han fet, però que estem segurs que guarden en el seu cor un record contingut i silenciós de l'Uri.

A tots vosaltres que manteniu viva la flama de l'Oriol: UNA FORTA ABRAÇADA.

                                                                                        La família de l'Uri.


 

 Hola

Hola de nou per a tots els familiars i coneguts de l´Uri. Us escric de nou en akest dia tan trist per enviar-vos una forta abraçada i desitjant q tot estigui bé. Afegiu una pregària de part meva per a l´Uri pq segueixo recordant any rera any el vostre espai i la vostra família. Ara us enviaré una foto

En Jordi, amic virtual de l'Uri i nostre, a la Champiosn 2006
(
engrandir)

molt especial q em vaig fer en akest especial per a mi i del q vaig tenir l´oportunitat d´anar a París a veure la final de la Champions q el Barça va guanyar. Tant de bo l´Uri i tots vosaltres haguéssiu vist junts la 2a. copa d´Europa. Una part de la foto és pel meu "amic virtual" Uri, suposo q li hagués agradat veure´m en ella. Espero q la rebeu amb molt de carinyo com jo us el tinc a vosaltres.

Un petó i una abraçada ben forta per a tots vosaltres. Cuideu-vos molt. De la persona q un dia us va llegir per Internet.
  
 
En Jordi. :)

--Uri descansa en pau--                         Barcelona, 5 de febrer de 2007      01:43:10


 

Mi duelo... 10 años después - Gisela Luján

3 de febrero...

Cuatro años y dos días antes de la marcha de Oriol, Mariana también se fue del mismo modo y a su misma edad, 14 años, dejando unos padres y una familia doloridos y hundidos en la tragedia. Consuela saber que como han podido, han sabido transmutar la angustia y el dolor en serenidad y mucha creatividad: honrando la memoria de Mariana y manteniendo vivo su recuerdo. Nosotros, desde aquí, añadimos que incluso cerrando los oidos a los que creen de buena fe que lo que deberíamos hacer es alejar u olvidar tan tristes y agridulces recuerdos   (esto es una apostilla del webmaster)

Navegante, paséate por la web de Mariana,
es todo un gozo.


Colorado State (USA)              Saturday, February 03, 2007           7:50 AM

 

Querida Mama de Oriol

Dije que amaba la tecnología y al conocer a ORIOL y el amor de ustedes como padres hacia él, la amo más.

Teresita de Morales    Barcelona 20-1-2007

 

Uri: et seguim recordant

Hola de nou Uri! Com va tot per allà on estàs? Espero i desitgo que molt bé
perquè, per aquí encara et seguim recordant molt.

Ahir va tornar a ser un dia molt dur per tota la gent que s´enrecorda de tu
però ara només esperem que estiguis observant-nos i que segueixis cuidant de
tots els teus éssers estimats. Nosaltres ho intentem i també, resem perquè
així sigui i jo que no et coniexia de res, ho segueixo fent de tant en tant.

De la meva vida et puc explicar que aquest any ha estat força important pels
canvis que hi ha hagut. He fet nous amics i amigues, pel canvi de feina i
dels estudis que per fi he acabat.

Jo no sé si a tu t´agradava l´esport, o al menys el futbol, doncs sap què?
He estat treballant al canal de televisió del Barça! I he parlat amb molta
gent com el Ronaldinho, el Deco, Xavi o Puyol. Que et sembla? jeje Tan de bo
haguessis tingut aquesta afició pel Barça perquè així estaries content de
veure el que t´explico sobre tots ells. Veus com ja et vaig dir que teníem
coses en comú? Jo, l´afició pels esports i tu, potser, per la música. Espero
que la segueixis tenint perquè sempre aniran associades al teu record.

Cuida´t molt Uri, i com sempre et dic, tingues cura d´aquesta estrella que
la gent que t´estima et va regalar. Una estrella que no es pot apagar mai,
perquè mentre faci llum, el teu record no se n´esborrarà.

Des de Barcelona en l´any 2006, el teu "amic" Jordi Soro.


Barcelona                      6 de febrer de 2006                      23:40

 

Un Cavaller de les Ones "descobreix" a l'Uri

Hola Oriol hoy acabo de conocerte y he leído las cosas tan bonitas ,que han salido del fondo del corazón de todos los que te quieren , y yo que nunca he sabido escribir, solamente te puedo dejar mis lagrimas sobre el teclado, pero si cuando llegue mi hora me lo merezco, iré a verte para que me hagas reír a mi también .

Paco Daza (ea3eu) (*)     Badalona, 4-2-2006

(*) Indicatiu (pseudònim) amb el que s'identifica un radioafeccionat
quan està transmetent a l'espai a travers de les ones hertzianes.

   
 
Carta a la mare de l'Uri
("
Em vas dir que rebre cartes vos ajudava a sobreviure...")

Fa poc que et vaig conèixer, compartiem classe de dibuix amb la mateixa professora però en diferent horari i dia. Tú i jo coincidíem  al final de curs amb motiu de l'exposició anual, ni tan sols sabia com et dèies. Darrerament ens hem trobat dos cops i sempre vaig tenir el "feeling" de que tú i jo seríem amigues, m'agradava la teva senzillesa, el teu comportament discret a l'estudi. En un moment d'intimitat em vas obrir el teu cor i vas explicar-me la fatal desgràcia que vos ha tocat sofrir a tota la família.
 

     He llegit tot el què calia saber sobre el teu Uri. Pel que he deduït era un nen extraordinari i molt intel-ligent . Jo sóc àvia d'un nen de la mateixa edat i no puc ni imaginar-me com n'estaria de destrossada la meva vida si em faltés  el què tú no tens.

Em vas dir que rebre cartes vos ajudava a sobreviure, i això és el que faig, ajudar-te, espero. No sé com ni de quina manera es pot fer més, però la meva intenció ha estat aquesta, accépte-la.
                                                                            Quima

13 de març del 2005

 

"Hola Oriol! Torno a ser jo en Jordi.

Sí home,un noi que no coneixies de res però que gràcies a Internet ell sí t´ha pogut conèixer a tu. Encara que està una mica trist pel que vas fer aquell Diumenge.

Com estàs? Espero que estiguis molt bé allà on et trobis,i de ben segur que ho estàs perquè hi ha molta gent per aquí que et recorda i et troba a faltar.

Jo ja et vaig recordar aquell 5 de Febrer però saps,m´he esperat perquè avui 3 de Març,un amic meu moria en un accident ja fa 9 anys. I he volgut compartir amb tu aquestes paraules que de ben segur que el meu amic,estaria orgullós d´haver-les escoltat.

 Saps una cosa "Uri" crec que si ens haguéssim conegut tu i jo,hauríem estat molts bons amics,però que carai! Sí és que ara ja ho som i tot gràcies a que una nit et vaig trobar per aquí i el teu record perdurarà molt i molt temps dins meu.

Pot ser aquell núvol negre (maleït núvol) que el 5 de Febrer vas veure,no el vas saber borrar del teu cap,qui ho sap,el que és verdaderament important és que fins aquell dia estic segur que dins el teu cor brillava intensament el Sol,radiant,content com eres tu. Menys mal que ni tots els núvols del Món podran esborrar tots els somriures que vas deixar a la gent que t´estimava.

Espero que l´estrella que tens al cel dibuixi un somriure al teu rostre perquè així és com tots i totes en recordem. Ah! I sàpigues que d´aquí a un temps,et tornaré a escriure per saber més coses de tu. De moment només et dic una cosa: que descansis en pau i fins aviat "amic" Oriol. D´un nou amic de Barcelona que es diu Jordi Soro Martí ;-) ".
 
3 de Març del 2005. 

 

Hola Oriol!

Hola Oriol, hola a tots i totes els que el vau conèixer i l'estimeu.

Jo no et vaig conèixer o millor dit t'he conegut a través del record d'aquells qui t´estimen als que m´hi sumo.

Has deixat petjada, aquesta web i els sentiments dels que hi escriuen són clars, en aquest sentit. La vàlua d´una vida, la vida és en si mateix sempre valuosa, no és mesura per la seva durada. A mi en sembla que es mesura per la quantitat o la intensitat de l´amor que dones i que reps. Sempre he cregut que estimar, donar, crear, aprendre i saber rebre són els verbs més bells de conjugar. I tu ho féres intensament. Aquesta web en dóna fe. Una web construida amb records vius, plena de vida. Una vida intangible, el més important a la vida no és pot tocar, però hi és, com la teva presència, el teu record per aquells que et van conèixer o hem sabut de tu després. 

Potser per ser allí dalt, no ho sé, se´ns demana haver donat amor, haver creat bellesa o harmonia en determinada mesura, en determinada intensitat. Tu, segurament, ja ho vas fer així, ja la vas cobrir aquesta mesura o aquesta intensitat, en poc temps.

En tot cas, encara que no et vaig conèixer llavors, ara sí, has de pensar que quan miri el cel, alguna vegada, per la nit, i vegi un estel que brilla especialment, m´en recordaré de tu.

Josep A. Xurigué.
2/IX/04

   

El meu cor ha plorat

Hola.No sé a qui dirigir-me si a tota la gent que fa possible la web o a
tots els qui van conèxier a "l´Uri".Ho faré a tots en general per expressar
els meus sentiments.

El meu nom és Jordi Soro,tinc 27 anys i sóc de Barcelona.No en teniu idea de
qui sóc ni jo sé res sobre vosaltres ni l´escola aquesta de música.Però hi
ha vegades que per casualitats de la vida,et trobes coses que no t´esperaves
en absolut.Aquest ha estat el meu cas fa breus moments.

La veritat és que estic esperant a les 2 de la matinada que he quedat amb
amics per anar a prendre alguna cosa i sortir una mica de "ballaruca".I
buscant una cosa per Internet,una cançó de Bola de Drac GT que comença així:
"Quan et vaig conèixer"... Al buscar,m´ha sortit aquesta pàgina per
casualitat,i encara sabent que no era res del que buscava,i he entrat.

No tinc paraules per expressar el que he llegit,sobretot,de les persones que
alguna vegada han conegut a l´Oriol.Al anar avançant en la meva lectura,el
meu cor ha plorat al veure que "l´Uri" ja no és entre vosaltres i que es va
treure la vida per circumstàncies que desconec totalment.
Tant i fa,el que sé,és que l´Oriol sempre ha estat una persona especial i
sempre deixava la seva empremta allà per on anava.
Jo sóc -i sempre he estat- una persona extrovertida i simpàtica,i he conegut
a persones que han tirat pel mal camí,i també he passat alguns moments
difícils per les meves amistats.Considero que una de les coses més
importants que hi ha en aquesta vida és ser recordat sempre,i ser recordat
per la teva forma de ser.Suposo que és el que sentiu en referència a
l´Oriol.Aquesta pàgina és un bon motiu i una acció que us honra.És realment
emocionant que hi hagi gent que intenti explicar com era una persona que ja
no hi és.

És precisament,per aquesta raó la que jo,en Jordi,que no sé res de
vosaltres,m´he pogut adonar arran de les vostres paraules escrites,quina
classe de persona fou l´Oriol Carreras.
N´estic segur que ell sigui on sigui,estarà orgullós de tots i cadascú de
vosaltres.
Com ja us he dit,hi ha hagut un moment que el meu cor ha plorat i més al
escoltar de fons els acords musicals de Black i la seva cançó "Wonderful
life".Una cancó que potser l´Oriol no va entendre i per això us va
abandonar.És una decisió que va prendre i que només els qui el coneixien
millor,poden opinar.Una decisió que de ben segur no comparteixen.

Aquest "petit príncep",com li acostumàveu a dir,no morirà mai mentre hi hagi
gent que el recordi com feu vosaltres.Jo ara ja sóc un d´ells,una persona
que no té res a veure però que avui ha pogut llegir un tros de la vida d´una
persona,una persona que tant de bò hagués entès una dita com: "Si una vegada
escoltes a un nen preguntar per què el Sol ve i se´n va,diga-li que en
aquesta vida no hi ha llum sense obscuritat".
La vida no sempre és meravellosa però encara que no ho sembli,en algun petit
petit racó sempre hi ha un raig de Sol per il·luminar-nos.

Gràcies a tots i a totes per haver-me permès conèxier una miqueta a "l´Uri".
I tu,Oriol Carreras siguis on siguis,fes brillar amb totes les teves forçes
l´estrella que els teus familiars i amics han encès per a tu. :)

Jordi Soro (22-5-2004)

 

Oriol, 3 anys després.

Em dirigeixo a vosaltres per a donar-vo's les gracies per a la seva invitació per a la cerimonia de "celebració" d'aquests durs tres anys que hem viscut sense el nostre Oriol.

Sento no poder assistir-hi, però no disposo de temps actualment. Aprofito per a felicitar-los per a la seva tasca en aquesta web, que fa que tinguem una mica més a prop a l'Oriol.

Gracies.

Albert Casadó Cardil (5-2-2004)

 

Bona nit Oriol

Mireu quina nit mes neta!... Mireu quants estels que brillen, que ens
il-luminen, que ens observen des d'allí dalt! Enlairats en l'univers, com
partícules de fum ignorant les lleis de la física, amb llibertat, sense
imposicions, sense preocupacions, només existint, només vivint. La seva llum
abrumadora, els seus contorns facilment apreciats a ull nu, la magia en cada
un d'ells... Al admirar les estrelles m'envaeix un estat de pau, de serenor,
de tranquil-litat, mentre l'Oriol em fa l'ullet des de dalt i em diu que tot
va bé, que ell vetlla per nosaltres.


És difícil imaginar-se l'Oriol i no veure'l somrient, no veure aquella
mirada intensa i sincera pero, alhora, innocent, que no donava lloc a cap
dubte sobre la gran persona que era l'Oriol. Les seves paraules dolces, les
seves trapelleries, el seu gran cor,...


Tanco la finestra i em disposo a anar a dormir. Dema al matí l'aniré a
visitar, vull saludar-lo i fer-li l'ullet, i dir-li que no es preocupi, que
restara en la ment de tots nosaltres, de tots els qui vam tenir la gran sort
de coneixer-lo i aprendre d'ell.

Fins sempre Uri ;)

Mariona Ferran Botey (06-10-03)

 

Hola de nou:

Aquesta tarda he obert el correu i he llegit
la carta de la Marta. Crec que
encara va a
l'EOI però no ho sé segur. Si hi va, enguany farà 4rt. A segon n'era la delegada.

L'anècdota que explica primera deu ser d'algun dia que jo debia faltar perquè
no la recordo, a no ser que fos la mateixa que vaig escriure jo, però
explicada d'una altra manera.

Allò del primer petò sí que ho recordo. L'Oriol en saber què volia dir
"baiser" en francès es va possar vermellot. Gràcies a ell vam saber tots que
aquella paraula, tot i voler dir "besar" en francès antic, en el francès
d'avui en dia vol dir "fer l'amor". Després d`això, molts vam riure. Me'n
recordo que aquell dia l'Oriol, com de costum, va asseure's a la meva dreta.
La cadira que ocupava era la primera entrant a mà esquerra. A la segona era jo
i a la tercera en Julian.

Xabier Ferrer (5 d'octubre de 2003)

 

L'Oriol, un bon company de l'EOI de Santa Coloma

Prompte farà tres anys que l'Oriol ens va deixar. Anava amb mi a l'EOI de
Santa Coloma
i sempre s'asseia amb en Julian i amb mi i fèiem els treballs de
grup tots tres. Me'n recordo quan entrava per la porta i deia "Bona tarda"
fins que un dia Carmen, la professora, li digué que havia de dir "Bon soir" en
lloc del que deia. A partir de llavors, l'Oriol així ho va fer. Encara me'n
recordo quan un dia havíem de fer preguntes a tots els companys de la classe.
Era com una espècie de qüestionari i l'Oriol va ser el que millor pronunciació
tenia. La frase era "sécher des chaussures au soleil". Pareix mentida però
encara me'n recorde. Com me'n recorde també que tot i no tenir 15 anys, ja era
a segon nivell de francès amb molts altres companys. Uns que en teníem 19,
però d'altres que en tenien 30 o més. La veritat és que la notícia fou un
cop molt dur per a tots, perquè tot i passar només quatre hores setmanals amb
ell, va saber integrar-se al grup i fer-se voler. Espere que allí on estiga,
estiga bé i pugam trobar-mos tots.

Xabier Ferrer i Meseguer, 3 d'octubre de 2003

 

Record musical

Són 3 quarts de 2 d la matinada i demà m’he d'aixecar a les 7 per anar a l'insti, però no puc dormir. Ja han passat ben bé 2 anys i ½ del pitjor 5 de febrer que recordo però la veritat és que a vegades encara crec veure un Uri pel carrer.

Vora les 12 m'he posat a escoltar el cant dels ocells, i ves per on sempre m'entristeix. Això ha desencadenat un efecte dominó que ha començat per entrar a la web, baixar-me el Cànon de Pachelbel pel KaZaZ i posteriorment posar-me a llegir escrits: Els teus escrits, tan característics pels teus aires subtils i irònics que mai havia sabut copiar i moltes de les cartes que t'han anat escrivint els qui mai t'oblidaran. Per avui et deixo però abans d’acabar, per enèsima vegada i per despedir-me em posaré el Cànon de Pachelbel, una peça que ara ja porta la teva signatura.

Una abraçada perduda perquè sempre recordis que mai estaràs sol.   

Ferran Ibañez (19 de setembre de 2003)

 

Per l'Uri

  Uri no et vaig conèixer de gran, però si et recordem de petit, anaves en cotxet i mig caminant al terrat de casa teva, mentres sopavem convidats pels teus pares.

    No  et vaig coneixer de gran, però si vaig coneixer els somnis de pilot i d'informàtic dels teus germans grans, mentre la teva germana et vegilaba..... no em costa imaginar com podies esser coneixent els teus pares, molts records....

    Joan Martí i familia. (5 de juliol de 2003)

 

 Recordar l'Oriol,

com a persona, com a amic, com a company, és una de les
coses més meravelloses que faig cada dia, al llevar-me, de bon matí, veient
els ocells volar, veient les fulles dels arbres moure's degut al vent que
flueix naturalment, sense cap mena d'incidència que impedeixi la seva
trajectòria,... tal i com feia l'Oriol. Les seves paraules, els seus gestos,
la seva mirada innocent però, alhora, tant penetrant,... El seu somriure
encantador i, al mateix temps, envejable, que no donava lloc a dubtar sobre
la seva seguretat, valentía, felicitat,...


Cada dia visito la seva pàgina web, i cada dia em sembla diferent. Mai no
tinc la mateixa sensació al veure la seva foto, ni a l'escoltar el Canon de
Pachelbel del principi, ni al llegir els seus textos carregats d'ironia i
humor difícilment trobats. L'Oriol ÉS un noi genial. Un jove músic, un
prometador informàtic, però sobretot, una GRAN persona.


Tot el dolor s'ha convertit en record, la cobardía en comprensió, i l'apreci
en amor.


Ara, cada nit, a l'observar els estels penso en ell, en la brillantor de la
seva mirada quan parlava, en la seva claredat de pensaments i, sobretot, en
la proximitat entre nosaltres.


Que sàpigues que el teu record perdurarà fins sempre en el més profund del
meu cor.


Fins sempre, Uri!

UNA AMIGA QUE T'ESTIMA

Mariona Ferran Botey (2 de novembre de 2002)

 

 

Sempre tindré el teu record

 

Oriol... Hem passat moments tant feliços amb tú que mai els podré oblidar, sobretot el dia que vam anar a la carpa (la primera vegada), va estar genial.

 

Encara que físicament no estiguis amb nosaltres, se que ens pots escoltar i en tot moment saps que tothom t'estima moltissim.

Et trobem molt a faltar.

Moltes abraçades i petons.

El teu amic David Mora Garcia. (Finals de l'estiu del 2002)

   O

 

Angels, doneu-li aquesta carta a l'Oriol.

Hola Oriol,  a tu no t´hem conegut, però aquest estiu hem conegut als teus pares. Allà dalt a Campelles.

La teva mare te la mirada dolça i un xic trista, com la teva de la foto.  El teu pare un posat serè que reconforta.

Quan tots ens retrobem  allà  molt mes amunt que a Campelles , allà on tu estàs, veuras quantes rialles!! 

Però mentre tant, pensa que els teus pares estan en bones mans. Un petó volador * 

Quim i Montse   (Mataró, 23-8-2002)

 

 

 

Estimar

 El que sento en aquests moments, es un sentiment massa fort per a mi.

 El dolor de la pèrdua d’un amic, es tan dolorós, que quan te’l trobes de cara, no li saps reaccionar. Era la primera vegada que patia la separació per a sempre més d’un ésser. El dolor que sentim cadascun de nosaltres es gradual, ja que jo no el coneixia tan, com per a exemple els seus amics d’infància.

 

Havia anat més d’un parell de cops al cinema amb ell, havíem quedat tots els amics i sistemàticament cada dilluns anava a la plaça del gas, per a veure’ls a tots i per poder parlar una estona, breu, però sempre amb un gran toc d’humor.

 

L’altre punt en comú que teníem era que els dos erem grans assidus al xat i per tan cada dia ens veiem a traves de la pantalla i xerràvem de les nostres coses, sempre escoltant-nos mútuament, i alguns cops esperant consell de l’altre ,ja que no ens calia dir que estàvem malament, en la nostre forma d’escriure veiem l’estat d’ànim de l’altre.

 

Teníem una gran amistat, ja que sempre ens anàvem fent petites bromes, amb ell vaig tenir el gran plaer de passar molt bons moments, que per sempre més quedaran gravats en el meu cervell, i per ningún motiu els penso esborrar.

 

 Ell m’inspirà una confiança fora de lo normal, no se quin era el motiu, però semblava que ens coneguéssim des de ben petits, i això feia que parléssim de tots els temes sense ningún tipus de por envers ells.

 

Avui fa per a la nit farà dos dies que es mort, el medi informatiu per el qual m’ho van dir, va ser molt xocant, ja que va ser per el xat, i en un primer moment, ni jo ni altres persones ens ho vam creure, vaig decidir trucar a una amiga comuna dels dos, que anava al seu mateix col·legi, i va ser en sentir el primer mot de la noia quan la meva cara passà a tenir un to molt pàl·lid, la noticia era certa, ell era mort, en penjar la meva una reacció fou la immobilitat em sentia en un estat total de impotència, no sabia que fer, vaig decidir anar a dormir, per tal de tenir una reacció correcta, però encara ara em costa molt assumir-ho, mes ben dit, no vull assumir  que ell sa anat i no el tornarem a veure mai més. Ho intento amb tot el meu cor, però dins d’ell queda la falsa esperança de que tot fos un malson, i esperant les paraules màgiques que sortíssim de la seva boca dient-nos “Estic bé, només una mica empanat, com sempre, jeje. J!! "

i poses el seu típic smile del xat, amb el qual ens volia dir que estava content, es llavors quan reacciono i em doncs compte de que la crua realitat es que l’uri a marxat físicament, però  sempre estarà en els nostres cors i mai per res del móns ens deixarà i com deia ell, “Sóc com un déu(1) i per tan sempre us vigilaré”, allà on aneu o feu el que feu alguna cosa us farà saber que estic amb vosaltres.

 

Sempre trobaré a faltar les seves paraules, consells i altres coses que ell em donava per animar-me i les paraules que jo li deia per tal que mai es desanimes i que continues endavant.

  

“URI NO T’OBLIDAREM MAI, I SIGUIS ON SIGUIS, SEMPRE ESTARÀS AMB NOSALTRES I NOSALTRES AMB TU.”

 

Anahy Mellado

 

(1) Per aquells temps l'Uri estudiava Mitologia i li agradava molt.

 

Carta per l'uri


 Se que fa molt k hauria d'haver escrit.. pero encara avui... em preguntu com i perque u vas fer.Deuries tenir els teus problemes,amb el poc temps k et vaig coneixer, per mi et vas convertir en el meu millor amic,el teu nom encara resona ales orelles dels meus companys del minguella... kuan al arribar a primera hora.. el primer k komentaba era k había parlat amb tu. Parlar amb tu cada dia.. era com una vitamina per mi... tu erets l'unika persona k em coneixia perfectament,sabia els meus defectes i els meus punts...semblaba com si tinguessis un planol de mi.Era una sensació molt agradable..,com si el temps hagues passat i ens coneixessim de fes molt. Fa tan de temps k ho trobo a faltar... ara ya fa mes d'un any k no estas amb nosaltres.Stiguis on estiguis et vui dir k vaig cumplir la meva promesa, e stat ala llauna fent batxillerat humanistic, xo per coses k tu ya sabies.. u e deixat...Tu em vas ensenyar a no renunciar mai a un somni,el meu somni sempre sera poder estar amb tu. No arribaras mai a saber lu molt k et trobo a faltar.El sol fet de pronunciar el teu nom, les llagrimes se'm salten i els records m'envaeixen.

 

Todos somos angeles de una sola ala,debemos abrazarnos para poder volar.( espero k estiguis on estiguis,sapigues k mai t'oblidare i k si em sens... esperem on estiguis ke t'anire a buscar.) 

 ^Anahy^

 

 

Benvolgut Joan, Hem rebut la teva sol.licitud acompanyada de la nota del primer aniversari de la mort del teu fill. Vull que sàpigues que no ens ha deixat indiferents. T'agraïm que hagis considerat compartir amb nosaltres la memòria i el dolor i en fer-ho ens hagis regalat vida entre tant paper.

Els treballadors de la Secció de Gestió de Personal de la Delegació Territorial B-II (Comarques):

Mònica Alonso, David Arenas, Anna Bernal, Fina Caballer, Delmiro Campos, Esther Carrillo, Mar Codina, Susanna Corral, Anna Corredera, Ma. Jesús Corredoira, Ma. Dolors Faura, Montse Fluriach, Vidal Grau, Mar Huerta, Lali Lalueza, Inés Mateo, Rita Melendo, Paco Montesinos, Marga Mula, Esther Padreny, Carme Pérez, Ma. Cruz Remesar, Rosa Rico, Dolors Ripoll, Jordi Salgado,Gemma Seca, Salomé Talón, Noelia Valles, Ramon Vela, Thais Vilarrasa, Raquel Yagüe, Júlia Yebra.

Barcelona, 6 de febrer de 2002

 

 

El departament d'electrictat-electrònica de l'I.E.S. La Bastida

es vol afegir als actes en memòria de l'Oriol i et vol manifestar a tu Joan i a tota la teva família el nostre suport i ànim. A més a més volem donar-te les gracies per recordar-te de nosaltres en una data tant significativa per a tu.

Departament d'electricitat-electrònica

 

 

           Encara no paro de pensar amb tu i amb lo quens feies riure a tots cuan avans quedavem junts;recordo que sempre arribaves una micona tard i tal i lo be quens ho vam passar aquella tarda que vam quedar la Blanca, tu, el Joan-Manel i jo;i vam anar a Barna ploven!! I cuan ens deies quens presentaries al teu pare i tal,va estar molt be, llastima que vas fer el que vas fer pero saps si haguessis esperat una mica mes fins el dia 14 el dia dels enamorats, qui tu saps hagues estat teva. Mai sabrem les raons del per que de la teva decisió pero sabem el bon noi que ets, i el que t'esforçaves, ademes a quedat demostrat que no en tenies de pocs amics al reves en tens molts!! i de bons!! i aixos es lo millor de tot; ara de mica en mica ja anem aceptant la situació pero el que mai deixarem de banda es el que ets unic!! en tots els sentits.

           Bui que sapigues alla on estiguis que sempre menrecordare de tu i amb no bons records si no amb bonissims!! Amb aixo dic que sempre et tindre honor, respecte i reconeixement i bueno et vaig fer una promessa i fins ara la he complit i la seguire complint!! Bueno em vaig despedint no he pogut dir mes coses de tu no per que no en tingui mes de records si no per que el que vas significar per mi i per tots no es pot expressar.SEMPRE ET TINDRE EL TEU RECORD.

Sandra.Valero,Arroyo.

 

Hola a tothom!

Una amiga m'ha enviat un e-mail engrescant-me a "pregar per Internet"... Com?!?!?! És possible? Doncs sí! No penseu que són les pregàries virtuals que acaben a la "papelera de reciclaje", això és diferent... ideal per quan estàs a la feina o agobiat als exàmens... no us ho explico perquè ho heu de comprovar vosaltres mateixos... Val la pena, si us agraden les pregàries amb estil Ignasià.

Cada dia hi ha una proposta diferent. Ara ja no hi ha excusa per dedicar 10 minutets a la pregària.

Aquí teniu la informació: ESPAI SAGRAT. Un moment de pregària a través d'Internet i en català. Aquesta és la direcció: http://www.jesuit.ie/espaisagrat/index.htm

Versió en català realitzada pels Jesuïtes de Catalunya.

Espero que serveixi de profit per algú. Un petonàs a tots ... i molta pau al cor! ;)

GEMMA

 

Cartes d'en Josep Lluís a l'Oriol

Per la seva extensió i assiduïtat apleguem aquí totes les cartes d'aquest estimat cosí de l'Uri que no el va conèixer personalment per un d'aquests lamentables distanciaments que a vegades es produeixen a les famílies. Es va haver de produir un cataclisme per a que tot tornés a ser el mateix d'abans. Llàstima.


Cartes de la Carme i de'n Lluis a l'Oriol

Per la seva extensió i assiduïtat apleguem aquí totes les cartes d'aquests estimats amics de l'Uri.

 


[
Inici] [Biografia] [Escrits de l'Uri] [Cartes a l'Uri] [Llibre de visites] [Racons] [LA FUNDACIÓ]