mai es perd una vida, es guanya una eternitat

Hola Oriol, una vegada més estic parlant amb tu, tant sols tu i jo, sabem les coses que ens hem transmet, saps que molt sovin, quant vaig sol en el cotxe anem parlant, de tu, de ta mare de tun pare, dels teus germans, de les nostres petites i grans coses, saps que mai marxarás del meu cor i mai estaràs sense el caliu de la nostre llar, si escric a qualsevol lloc que visiti, sigui aqui, o allá, sempre estáràs junt els noms de la meva gent, i demano per a tots ells, i tu ets un més de la meva colla, m'enfado em mi mateix, per que a la que faig unes lletres amb tu, els ulls, s'omplen de llagrimes, deu ser per que ja soc molt vell, i l'ànim es molt fluix, quants i quant llibres del Sant Crist, hi ha el teu nom posat, a Istambul, a una esglesia que hi ha l'estatua el Papa Juan XXIII, sense que ningú ho sabes, vaig tornar a possar-hi el teu nom, i així a tots aquells llocs, a on hi hagi un Sant Crist, aquest any, he d'anar a PRAGA, com ja saps es un nom molt arrelat a la nostre infantesa, (del teu pare  d'un oncle Cisco que no vas arribar a coneixer i jo mateix) ens va quedar esculpit el Nen Jesús de Praga per a sempre, i allì tambè i escriurè el teu nom. Oriol ara que estas a aquest lloc que hi ha molta i molta llum, siguis guia de tots nosaltres, ja no puc continuar escribin, els ulls ja semblen dos mars de llàgrimes, una forta abraçada i un dia ens trobarem i com fem ara continuarem parlant i parlant, bona nit i fins una altre estona

Turpin, un vell familiar

Oriol's CyberSpace          Thursday, February 3, 2011         10:46:29 PM

Un any mes, i continuem caminant tots junts

Una vegada més torno esta de nou esborronan una de les pagines del teu llibre, com sempre he tornat a plorar de joia i alegria, i una tristor també a enveit el meu cort , el teu pare m'ha fet participar d'un nou goig que arriba a la familia, tindràs unes nebodes besones, univitelines, be jo ja ser del que va, doncs dos dels meus fills en son de besons, no univitelins pero si besons, es una tasca molt agraïda, malgrat es una tasca de moltes hores de brega, ja qu el dit de... a on menjan dos menjan tres, està molt be, però en aquestes dades ja no es tant cert. Però, es pot portar molt bé. Soc un plorener de mena, m'he fet bell, i estic content i ploro, et recordo, i ser que estàs a prop meu, ja et vaig dirte un dia que la gent no morim mai, donat que sempre hi haurà algú que ens treurà a la conversa i aixó fa que estiguem sempre aquí, i tu avui i sempre estàs aquí, sense anar més lluny, en poca estona que he parlat amb el teu pare, han sortir noms de gent que estan per aq
 ui amb tu, en Pepitu, la Joana, els avis, en fí, sempre estem tirats per una banda o altre del mon que es mou. Jo sé que estàs molt be, ja et vaig dir un dia que tens molta gent de la familia al teu voltant, i per tant no estaràs mai sol ni allì ni aquí, doncs sempre estarem amb tu. Oriol, Oriol, quantes pàgines he omplenat al Sant Crist de Balaguer, quant et poso el teu nom, se que ets allà, doncs noto la teva estela, quasi diria, que a cau d'orella em dius, !!ep!! que soc aquì, no t'oblidis de mi, i saps, que a no ser que perdi la memoria, sempre que posarè el nom dels meus fills, tu estaràs escrit junt a ells, per que et tinc com a un més de la meva prole, be una vegada mes aquets ulls omplerts de llàgrimes, fan que acabi d'escriure, però abans de fer-ho, dir-te Oriol bones festes i ja sé que des de alla dalt tots ens esteu ajudant, jo ho se i en tinc constancia i probes, son petits sentits que tinc i se, que es així, doncs som petites llavors de mostassa, dins d'un gran univers, que es van esparcin per tota la terra. Una abraçada per a tots des de aquest troç d'espai del mon per els de allà d'alt  i per els d'aqui a baix.Bona nit Oriol.

Turpin

Oriol's CyberSpace             Monday, December 21, 2009           11:25 PM

La familia es fa mes, i mes grant

Una vegada més estic aqui amb tots vosaltres, per a fer costat a tot lo que es mou i s'estima, des de una pedra que fa la seva funció a dins d'un cami, fins al personatge mes bo i mes petit.
Venvinguda Vinyet a casa, des de aquest mateix moment ja formes part de la meva vida, no sé si el mon qu'ens fa anar d'un lloc a l'altre em donará la posibilitat de veuret i coneixet en persona, podrás comprobar amb el temps que som una familia molt grant, i per aixó no fa falta vincles de sang, doncs qualsevol persona que escriu per a donar soport a un altre ja forma part d'aquesta familia, per aixó es fa gran i mes grant, i a mes a mes vens tu, a donar un altre tomb a les nostres vides, el teu oncle Oriol, ja et porta de la má i els altres que estan junt a ell, també farán de cuidadors de tu, i els avis farán tombarelles de goig, doncs la vida es aixó, somriures, plors, treballs i cansament, peró es aixi i aixi s'ha d'empendre.
No cal dir-te que ja fa dies que preguntavem per a tu, doncs l'avi Joan i l'avia Elena, els a trucavem per a saber de tu.
Oriol, estimat Oriol, quant hi ha d'aqui a la teva estela? son preguntes d'un vell, que fa dies a empres el cami de tornada, començo a estar cansat, i tal vegada ja vulgui reposat, sortir del cami de la terra.
Empendre el viatge per la llum dels estels, sempre he estat molt viatger. Ja de jovenet junt amb el teu pare feiem grans caminades, Mataró anar i tornar, en un mati, quantes i quantes petjades hi haurá a aquella carretera fetes per a nosaltres, Oriol avui es un dia mes gran que un altre, doncs la Vinyet ja es amb nosaltres.
Una forta abraçada i fins d'aqui a una estona.

Turpin Agua

Oriol's CyberSpace                 Monday, March 10, 2008                  4:35 PM

Quant el cami es fa llarg, i el cel t'acompanya

Que llarg s'en fa el camí, quantes i quantes vegades miro al cel buscante, si sabesis quants camins ja hem recorregut junts, i el que encara ens queda, no tinc por d'estar sol, ni em fa por el morir, per que se que tota la meva gent que son molts m'esperan i m'estimen, malgrat tot, que es el temps?, sino allo aquell espai que l'home pinte en un rellotge, rellotge que podrá ser mes bonic o menys, mes antic o mes modern, pero per a tots ells pasa el temps, per a nosaltres ja va passar el temps, i ara que estem denou plegats, te de dir que el temps ja comença a ser nostre, si miras envant o si mires enrera, el temps es nostre, enrera el que hi ha i hem fet, endavant el que fem farem i donarem, que es com sempre amor a tot alló qu'estimem, Oriol sempre vas amb mi, a vegades et trobo cusit a una costura del meu cor, i jo t'empento cap endins, per tal de que sempre formis part del meu cami, el teu pare i la teva mare ja saben que et porto amb mi, i com que no podrás aturarte!
 haurás de caminar depresa per tal de no fer tard, i aixi cada dia, nit dia farem el camí, cami a les estrelles, estels plens de llum, com tu, llum que obre els cors mes foscos, i tu Oriol tens un cor molt ple de llum.

Bona nit i fins un altre dia.

turpin agua

Oriol's CyberSpace              Sunday, February 17, 2008             11:48 PM



Ni un dia sense tu, ni un segon per l'oblit

Es molt cert que les persones no marxan mai, sempre estan al voltant nostre, tant sols hem de obrir le porta de la nostre vida, i aquesta ens dona tot alló que creiem que ja no hi es i som nosaltres tal vegada els qui no hi som, quantes vegades durant el dia parlo amb tu, i al dir amb tu, dic amb tots, doncs tots formem part d'Un i aquest Un ens estima, som nosaltres que donem la culpa amb Ell, i Ell ens a calma, ens  sosegue, per tal de que s'ha de continuar el cami, cami sens dubte dificultos, amb revolts durs de seguir, però es la prova que ens pertoca  fer a aquells que estimem tot el quens pertany, que sens dubte alló que veiem i el que no veiem, per tant L'Oriol, el pare, la mare, en Ciscu es a dir tot alló que ha format part de la meva vida está amb mi i per aixó mai ningú dels que estimo estarán lluny de mi, sempre amb mi, per mes lluny que jo pugués estar, sempre estaré junt a tots vosaltres, i la llum d'una espelma a qualsevol esglesia del món la repartiré i la recordaré amb tots vosaltres, ara ja no puc estar mes escribin, doncs els meus ulls no volen que ho faci, l'aigua m'inunda  i no vull estar trist, Joan sempre amb tots vosaltres, un petit home que tant sols pot oferir-te estimació.

Turpin

Bones Festes, per a Tots.   Nadal 2007.

Oriol's CyberSpace        Friday, December 21, 2007 11:16 PM

Tot i la firma, ens ha semblat que és una carta del cosí Josep Lluís.

Un troç de vosaltres formarà per sempre un troç de mi

Mariner de boires clares mar endins
Com les orenetes que van i venen
No sa sap de quin mar

De les llagrimes de les mares
Creixen en força els rius
Que junt amb les dels pares
Ferem fortes onades per a veuret
A través del gran oceá del cel

I ferem amistat amb l'estel a on ets tu
I Així la mare riurá i el pare serà i es feliç
I els germans podran tots junts estar
Quin goig quina alegria per a tots seria

Un aprenen de res i un estudiant de tot.

Sempre vostre Josep Lluis

Barcelona,  7 de febrer de 2006 

Com pasa el temps del teu amic i cosí Josep Lluis

Oriol com passa el temps, sembla ahir i ja fa cinc anys que ets a prop peró ets lluny, cada vegada que vaig al Sant Crist de Balaguer allá junt amb tots els meus i ¡¡ tú ets un d'ells !! estas alla amb mi i al dir amb mi dic amb tots nosaltres, estic ara mateig fen una estona de xerrada amb tu, i te he de dir que la emoció com sempre sem possa als ulls, será que m'he fet vell i caduc i que cada dia estic mes plé de tristesa, pero no puc deixar de pensar amb l'Elena i el Joan, i si a mi en causa tristó per una banda,... i per altre alegria, doncs penso que tu ja has conclos el cami de tornada al Pare, camí que mes tard o mes dora, farem tots, penso cada setmana amb tu, i prego per que estiguis junt a tots aquells que son la teva familia, i amics, que em consta que ara ja n'has fet molts més, doncs ets un noi molt plé de goig i alegria, i per tant no et será gens dificil fer amics.

Oriol una forta abraçada de tots nosaltres, i una vegada mes, te he de dir fins aviat, al temps tot i que sembla llarg es cur, ens veurem, records per a tots,

Barcelona,  6 de febrer de 2006